Pau Pérez subratlla davant l'ONU que el patiment continu causat per la desaparició forçada en les famílies constitueix tortura.

El director clínic del Centre Sir[a] va presentar davant el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides el número especial de la revista Torture Journal, centrat en la consideració de la desaparició forçada com a tortura

Amb Helena Solà Martín, assessora principal de política legal de l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) i Bernand Duhaime, professor de Dret Internacional de la Universitat de Quebec, Pau Pérez Sales, en qualitat d'editor en cap, va presentar a Ginebra el número especial de la revista Torture Journal, publicat per la International Rehabilitation Council for Torture Victims (IRCT), davant el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides

A la sessió, les ponents van repassar alguns dels continguts del número –entre els quals figuren articles centrats en casos de desaparicions a Xile, Colòmbia, El Salvador o Algèria, entre altres– i van emfatitzar la necessitat de conceptualitzar la desaparició forçada com a forma de tortura. L'equip investigador va defensar davant els membres del Grup que aquest tipus de crims, com ara el segrest, l'arrest, la detenció o altres formes de privació de llibertat, generen un patiment i un impacte que no només afecta la víctima directa, sinó que també infringeix un dolor permanent als familiars, que s'ha de reconèixer com una forma de tortura. 

A la feina s'identifica enormes nivells d'angoixa i patiment entre els familiars de les víctimes de desaparició forçada, així com impactes de llarga durada, com ara depressió, símptomes posttraumàtics o la ruptura de la seva visió del món. Tots, conseqüències des de les quals sostenir que la desaparició forçada no sols significa una forma de tortura per als familiars, sinó també que el seu abordatge ha de ser tractat com una prioritat. D'aquesta consideració depèn la garantia de dur a terme processos de reparació que siguin adequats i justos per a totes les parts afectades, incloent-hi el reconeixement del dolor i l'angoixa dels familiars de les víctimes. 

Sobre el WGEID

La tasca del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides (WGEID, per les sigles en anglès) actua com a canal de comunicació entre els familiars de les víctimes de desaparicions forçades i els governs o altres fonts que denuncien casos de desaparició. És un grup format per cinc experts independents, seleccionats segons un principi de distribució geogràfica. El Grup investiga casos individuals i elabora informes i dictàmens. 

Pau Pérez Sales i Helena Solà durant la sessió del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides a Ginebra.