Esther Quintana va perdre el seu ull esquerre després de ser aconseguida per una bala de goma el 2012. El Centre Sira va peritar el seu cas per acreditar els impactes psicosocials que aquest atac va tenir per a la seva vida.
Esther Quintana va rebre l'impacte d'una bala de goma el 14 de novembre del 2012, disparada pels Mossos d'Esquadra. Va passar durant una vaga general, a Barcelona. Esther, que aleshores havia hagut de deixar de regentar la seva cafeteria com a conseqüència de la crisi econòmica, va anar a la manifestació amb un acompanyant. Quan pensava que la vaga ja s'havia acabat, es va dirigir a la parada del bus per tornar fins a casa seva. És aleshores quan observa un desplegament policial que el sorprèn. Quan l'Esther es gira a buscar la seva parella que era darrere seu, escolta una forta detonació i nota un impacte que l'atordeix. Poc després, troba el rostre ple de sang. Va perdre l'ull esquerre.
El 2016, els agents acusats de disparar el projectil van ser absolts, ja que no es va poder determinar quin va serrar el gallet ni si el tret va ser d'una bala de goma o de foam. Tot i això, els jutges sí que van considerar provat que un policia va ser l'autor del xut, incomplint el protocol. Anteriorment, el 2015, la Generalitat de Catalunya va reconèixer públicament la seva responsabilitat mitjançant una indemnització de 261,000 euros, considerant que l'Esther va perdre un ull en el marc d'una actuació policial.
Des d'aleshores, Quintana ha patit sis operacions i ha esdevingut una de les cares visibles en la lluita per la prohibició de les bales de goma i projectils de foam.
Impactes psicosocials
La pèrdua d'un ull va suposar per a l'Esther una sèrie d'impactes físics i psicològics que vam recollir en un informe pericial a petició de la defensa. En el moment de l'avaluació, es van trobar seqüeles d'Estrès Posttraumàtic ansietat, reexperimentació, desconfiança i inseguretat.
A nivell físic, Esther va presentar dificultats per la pèrdua de visió i la reducció del camp visual. Dificultats per desenvolupar-se en entorns amb poca llum o en el moment de realitzar activitats motores fines, entre d'altres.
També es van identificar repercussions en la seva autoimatge corporal i en la seva visió de si mateixa: una sensació permanent de vulnerabilitat –resultada de les successives cirurgies i rehabilitacions a què es veia obligada a sotmetre's– que l'obligava a assistir al seu dia a dia. En definitiva, el peritat presentava afectacions en la manera de veure la vida, la seva identitat i el seu sistema de creences sobre el jo, els altres i el món.
Protestar no pot costar un ull de la cara
Des de l'any 2000, com a mínim 11 persones han perdut la visió d'un ull per l'impacte de bales de goma o foam. El 2012, Iñigo Cabacas va perdre la vida després de rebre un impacte al cap. L'ús de bales de goma també va ser determinant en la mort de 15 persones a la platja del Tarajal durant una actuació de la Guàrdia Civil a Ceuta, el 2014.
Protestar no pot costar cap ull de la cara. Signa aquest manifest impulsat per les companyes del Centre Iridia i Stop Bales de Goma per prohibir les bales de goma i foam:
Serveis
Documentem vulneracions de Drets Humans i acompanyem les víctimes
Oferim atenció terapèutica a les persones afectades per la violència política i elaborem informes pericials com a instrument de defensa i denúncia.
Trajectòria #3
Desaparició Forçada: el patiment de les famílies és tortura
El desembre del 2022, Pau Pérez Sales, director clínic del Centre Sira i editor en cap de la revista Torture Journal, va presentar davant el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries de Nacions Unides (WGEID, per les sigles en anglès), un número especial de la revista, centrat en la consideració de la desaparició forçada.