El passat 20 i 21 de juliol del 2023, a la seu de l'ONU, a Ginebra, Espanya va presentar davant el Comitè contra la Tortura el seu setè informe periòdic sobre la implementació de la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants al país. És per això que una xarxa d'entitats de la societat civil remetem al Comitè un document, conegut com a Informe Ombra, que recull les principals vulneracions que ha comès l'Estat, en relació amb la no aplicació de les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans.
El document, de més de 80 pàgines, identifica vulneracions en matèria de migració, centres de privació de llibertat, repressió policial, memòria històrica i investigació i documentació de la tortura. Totes contràries al mandat de la prohibició absoluta de la tortura que marca la Convenció. Entre les seves observacions, pel que fa a les actuacions policials, les entitats denuncien l'ús de material antiavalots altament lesiu y potencialment letal, com són les pilotes de goma en manifestacions i en frontera; les deficiències a la identificació policial en les actuacions a l'espai públic; la manca de transparència respecte als protocols dactuació de cada cos; o la manca d'un mecanisme de control independent que investigui i fiscalitzi correctament les denúncies d'abús, incloses les relatives al racisme policial. En aquest sentit, en innombrables ocasions, organismes internacionals i entitats socials han denunciat la pràctica de batudes per perfil ètnic i racial per part de les Forces i Cossos de Seguretat, cosa que l'Estat espanyol ha ignorat.
Així mateix, les organitzacions exposen que Espanya incompleix els principis de la Convenció en permetre les devolucions en calent a Ceuta i Melilla, al·legant que el Dret Internacional no només prohibeix les expulsions col·lectives i sumàries, sinó també el trasllat duna persona a una jurisdicció on pugui córrer el risc de patir violacions de drets humans. En aquest sentit, les entitats denuncien diversos casos de maltractaments i ús excessiu de la força per part de les autoritats frontereres, destacant els fets ocorreguts el passat 24 de juny de 2022, on després de l'actuació per part de les forces de seguretat espanyoles i marroquines, es van tornar de manera sumària almenys 470 persones. Un any més tard s'han documentat 77 desaparicions, 37 morts i innombrables persones ferides després del succés.
L'informe també exposa que els jutjats de vigilància, d'instrucció i d'inspecció penitenciària no estan servint per investigar i paralitzar els casos de maltractaments i tortura que tenen lloc dins dels centres penitenciaris. Entre moltes altres mesures, reclamen garanties perquè la persona denunciant pugui accedir a una assistència lletrada des del primer moment; l'accés a l'enregistrament de les càmeres de vídeo, al material del qual és molt difícil d'accedir, i el que a més és esborrat protocol·làriament cada 30 dies. Així mateix, amb vista a garantir un procés just, les entitats exigeixen que les persones privades de llibertat puguin comptar amb una part de lesions realitzat per un professional independent, i no per part del mateix servei mèdic del centre. En l'actualitat, quan una persona sol·licita una avaluació clínica independent, aquesta pot demorar setmanes, cosa que implica que moltes de les lesions denunciades ja pugui haver desaparegut.
Pel que fa a la documentació i investigació dels casos de tortura, les entitats destaquen que Espanya, malgrat tenir 12 condemnes per part del Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar les al·legacions de tortura, no presenta millores significatives en aquest camp. Avui, l'Estat no reconeix oficialment el Protocol d'Istanbul, l'instrument de referència de l'ONU per investigar i documentar la tortura, i, per tant, els serveis forenses que exerceixen als jutjats no compten amb barems clars per avaluar les al·legacions de tortura i, en conseqüència, les necessitats. Aquesta mancança se suma a la manca de polítiques de reparació i rehabilitació per a les persones supervivents.
Les entitats de la societat civil que signen l'informe reclamen a l'Estat espanyol que compleixi els preceptes de la Convenció contra la Tortura, resolent aquelles qüestions legals, administratives i pràctiques, que deriven en vulneracions de drets humans, i que en alguns casos, infringeixen el dret internacional.
Denunciem davant de l'ONU
Un grup d'entitats de la societat civil, entre les quals s'inclou el Centre per la Defensa dels Drets Humans, Iridia, l'Associació Lliure d'Advocades i Advocats, ALA, l'Institut de Drets Humans de Catalunya o el Centre Sira, entre d'altres, van viatjar dimarts 18 de juliol passat a Ginebra per presentar de forma oral el Comitè Contra la Tortura de Nacions vulneracions de drets humans comeses a lEstat espanyol.
L'informe es presenta en el marc de l'examen a què el Comitè esmentat sotmet periòdicament (cada 4 anys) els països que han ratificat la Convenció Contra la Tortura. Aquesta setmana (20 i 21 de juliol) és el torn de l'Estat espanyol que va ratificar la convenció el 1987. L'informe recopila vulneracions de la Convenció contra la Tortura a diferents espais, com ara les fronteres, les presons, els CIEs i l'espai públic; i en diferents àmbits com el de la memòria històrica, latenció mèdica o el de lús de la força per part de la policia.
Entres les reclamacions de les entitats cap a l'Estat Espanyol, en destaquen algunes com: prohibir les bales de goma; implementar la identificació total dels agents de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat; crear un mecanisme de supervisió policial independent i eficaç; o donar suport a una millor atenció mèdica a les denunciants de tortura; acabar amb les contencions mecàniques i l'aïllament perllongat a la presó; o afavorir una política dEstat integral en relació a la memòria històrica. Així mateix, el document assenyala la necessitat urgent respectar els Drets Humans a la Frontera Sud i, per tant, frenar les devolucions en calent que es produeixen en frontera de forma sistemàtica, i investigar i depurar responsabilitats pels fets que van tenir lloc el passat 24 de juny de 2022, on després de l'actuació per part de les forces de seguretat espanyoles i marro almenys 470 persones.
Les entitats signants demanen a l'Estat que compleixi els preceptes de la Convenció, resolent aquelles qüestions legals i pràctiques que deriven en vulneracions de DDHH i incompleixen tant aquest tractat com, en alguns casos, el dret internacional. Les organitzacions esperem que l'organisme tingui en compte les recomanacions i preocupacions que s'exposen a l'informe a l'hora de sotmetre el país a examen aquest 20 de juliol del 2023.
Serveis
Documentem vulneracions de Drets Humans i acompanyem les víctimes
Oferim atenció terapèutica a les persones afectades per la violència política i elaborem informes pericials com a instrument de defensa i denúncia.
Trajectòria #8
La primera víctima de tortura durant el franquisme que declara a un jutjat espanyol
Després de 6 anys de lluita als jutjats espanyols i 100 querelles presentades, per primera vegada, un Jutjat espanyol va prendre declaració a una víctima de tortures en un context de crims contra la humanitat. El Centre Sira sumem a la causa un informe pericial en què documentàvem els impactes del querellant.