L'home va romandre fins a 3 anys a la presó preventiva, mentre que la seva parella va passar una mica menys d'un any. El 2019 el Tribunal Suprem els va absoldre després de repetir el cas
Durant gairebé 4 anys, el Centre d'Atenció a Víctimes de Maltractaments i Tortura, Sira, ha dut a terme l'acompanyament terapèutic d'un matrimoni innocent empresonat per gihadisme per presumptes delictes vinculats al terrorisme l'any 2016. Ell va romandre fins a 3 anys a la presó preventiva en primer grau i aplicant-li FIES 3, un dels règims més severs, en què es permet el; mentre que ella, va estar una mica menys d'un any a la presó, en aquest mateix règim.
Després de la seva absolució, tots dos són derivats al Centre Sira pel nivell de dany posttraumàtic que presenten i que necessita un abordatge multidisciplinari i psicoterapèutic, que difícilment es podia brindar des d'un Centre de Salut Mental. A més de dur a terme el seu acompanyament terapèutic, l'entitat s'ha encarregat paral·lelament d'investigar i documentar els impactes mèdics i psicològics derivats d'aquesta situació.
La cooperativa d'advocades i advocats, Xarxa Jurídica, va encarregar al equip de Sira la realització de diversos informes pericials que servissin per avaluar la repercussió que havia tingut la presó preventiva indeguda en aquesta família. Eric Sanz, advocat de Xarxa Jurídica encarregat del cas, destaca l'exhaustivitat, varietat i complexitat dels informes, que considera van ser fonamentals per acreditar els danys patits pel matrimoni innocent empresonat per gihadisme i, per tant, claus per estimar la suma de la indemnització.
Des de Sira es van elaborar dos informes pericials de caràcter mèdic – psicològic, en què es recull tant la història viscuda per tots dos peritats, com els impactes provocats per l'experiència de privació de llibertat. En aquest sentit, es detalla un dany psiquiàtric molt greu, impactes irreversibles en la personalitat i afectacions irreparables en la identitat i el projecte de vida.
Els impactes del Règim FIES
Pau Pérez Sales, psiquiatre i director clínic del Centre Sira, destaca que l'aïllament provoca canvis permanents a les persones, com ara trastorns d'atenció, irritabilitat o desconnexió amb el seu entorn. Sovint això es tradueix en autolesions i, en alguns casos, en la creació de mons propis on poder refugiar-se, que moltes vegades poden acabar consolidant-se com a construccions psicòtiques o delirants.
El director de Sira subratlla que el cervell humà necessita incentius, sense importar d'on vinguin, ja sigui per les coses que fa o per la interacció amb els altres: “Si a un cervell li traiem qualsevol estímul, deixant-lo quiet en un espai tancat, o bé es bloqueja o bé intenta compensar-ho a través de la generació dels seus propis psicòtics”, afegeix.
El règim d'aïllament a Espanya és molt variable segons les presons. Hi ha presons que permeten estar a la gent en règim FIES fins a 3 o 4 hores al pati o fins i tot estar-hi acompanyats en grups petits; mentre que n'hi ha d'altres de més severes que amb prou feines permeten als presos estar un màxim d'una hora fora del confinament solitari. En el cas del peritat, aquest va passar períodes molt perllongats al règim més estricte.
Les normes Nelson Mandela i les recomanacions del Relator sobre la Tortura assenyalen de manera incontrovertible que l'aïllament durant més de 15 dies és tortura. Això es defuig moltes vegades fent internaments de 14 dies, tornant la persona a la cel·la 2 o 3 dies i després tornant a passar-la a règim d'aïllament. En altres casos, es fan petits canvis al règim per no complir amb la definició estricta d'aïllament, que és romandre de 23 a 24h en una cel·la.
”"El procés pericial no només té un objectiu jurídic, sinó també terapèutic. Es busca que la persona trobi respostes i un sentit a la seva experiència
La importància del treball pericial
Des de Sira entenen que el procés pericial no sols té un objectiu jurídic, sinó també terapèutic. Es busca que la persona trobi respostes i un sentit a la seva experiència, així com que sigui capaç de recuperar estratègies d'afrontament individuals i col·lectives que serveixin per fer front al procés. L?entitat defensa que el procés de denúncia suposa en si mateix, un procés de dignificació per a les víctimes.
Gabriela López, psicòloga i coordinadora del Centre Sira, considera a més que en el cas particular daquesta parella, va ser fonamental el suport mutu dins de la família. Així, destaca el seu sentit de justícia i el seu afany per exigir a l'Estat que respongui davant del seu error com a elements clau perquè els membres de la família hagin pogut mantenir-se drets durant aquest llarg procés. Alhora, la coordinadora considera que aquesta resolució tanca el cercle d'una lluita familiar i obre un horitzó de justícia per a tantes altres persones que són víctimes de violència institucional.