Hi ha lleis que permeten que la violència policial continuï sense ser degudament sancionada, perpetuant un cicle d'abús i violació de drets humans
PAU PÉREZ | Director clínic del Centre Sira
El proper 26 de juny se celebra de nou el Dia Mundial Contra la Tortura, una data significativa per reflexionar sobre els avenços i desafiaments en la lluita contra el maltractament i la tortura a nivell global. Aquests dies, és inevitable pensar en els nombrosos casos de maltractament policial que durant el darrer any hem documentat i investigat a Sira, els quals es veuen emparats per un conjunt de lleis la legitimitat democràtica del qual és altament qüestionable. Hi ha lleis que permeten que la violència policial continuï sense ser degudament sancionada, perpetuant un cicle d'abús i de violació de drets humans.
Freqüentment, rebem testimonis de persones que, després de patir violència policial, són acusades de atemptat o resistència contra l'autoritat. Aquestes acusacions solen anar acompanyades de parts de lesions ficticis o intranscendents o fins i tot elaborats per sanitaris que comparteixen Administració amb la institució policial. A més, la legislació que tothom denosta i ningú deroga, la Llei Mordassa, estableix que la versió del funcionari sempre té preeminència sobre la de la víctima, fins i tot quan hi ha proves pericials que contradiuen la versió oficial. Aquest biaix institucionalitza la impunitat i dificulta l?accés a la justícia per a les víctimes d?abús policial.
”La implementació d‟aquest mecanisme pot marcar un punt d‟inflexió en la relació entre la comunitat i les Forces de Seguretat.
Aquest any, acompanyem també de forma integral les víctimes de infiltració policial, casos en què es creuen tots els límits deontològics professionals, en servir-se de les relacions afectives com a via d'acostament (i trencament) dels que formen part dels moviments socials. Aquestes infiltracions no només violen la privadesa i els drets de les persones, sinó que haurien de ser motiu de vergonya per a lEstat.
Resulta particularment esbalaïdora la manca de voluntat política per implementar les reformes promeses durant la campanya electoral. En aquest context, saludem amb esperança la proposta de creació d'un Mecanisme independent de supervisió de la policia, impulsada pel Centre per la Defensa dels Drets Humans, Irídia . Aquesta iniciativa no només obre un espai constructiu de col·laboració, sinó que també estableix estàndards de transparència i respecte als drets humans que haurien de ser la norma a tota societat democràtica. De fet, és una recomanació internacional que diferents organismes de les Nacions Unides i del Consell d'Europa han remés al conjunt d'institucions de l'Estat espanyol. La implementació d'aquest mecanisme pot marcar un punt d'inflexió en la relació entre la comunitat i les Forces de Seguretat, promovent més confiança i cooperació mútua.
”És crucial que aquelles persones en posicions tècniques i polítiques de presa de decisions acceptin el repte de promoure el canvi.
En temps en què les Nacions Unides estableixen nous entandars per a l'interrogatori policial – respectuosos amb els drets humans, és essencial que discutim la necessitat urgent de reformes legislatives i canvis en les pràctiques policials, així com la implementació efectiva de mecanismes de control ciutadà que garanteixin el respecte als drets humans. És crucial que les persones en posicions tècniques i polítiques de presa de decisions acceptin el repte de promoure el canvi.
”En aquests dies, és inevitable pensar en els nombrosos casos de maltractament policial que durant l'últim any hem documentat i investigat a Sira, els quals es veuen emparats per un conjunt de lleis la legitimitat democràtica del qual és altament qüestionable.
Pau Pérez
Director clínic del Centre Sira