A un mes que la Llei de Seguretat Ciutadana faci 9 anys, No Som Delicte juntament amb organitzacions de la societat civil ha impulsat un document amb els límits que el Govern ha d'aplicar. Ho han exposat acompanyades de moviments i persones afectades per les Lleis Mordassa i han demanat compromisos ferms als grups parlamentaris presents
Madrid, 10 de juny del 2024. «L?1 de juliol es compliran nou anys des de l?entrada en vigor de les Lleis Mordassa. Aquest serà el cinquè intent de reforma d'aquestes», ha començat Daniel Fernández, de No Som Delicte, en inaugurar la jornada «SENSE MORDASSES: 9 anys, ni un més», celebrada aquest dilluns 10 de juny a la tarda al Congrés dels Diputats. Durant l'acte, els moviments afectats per les reformes de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal del 2015, conegudes com a Lleis Mordassa, han denunciat públicament la criminalització de la protesta al mateix lloc on es van aprovar aquestes lleis fa gairebé una dècada.
A la jornada tindran el protagonisme moviments socials i col·lectius afectats amb diferents testimonis per exemplificar els impactes de les esmentades lleis en el seu dia a dia i en les seves lluites, tan diferents però alhora amb afectacions molt similars. Entre el centenar de persones que han assistit a l'acte, s'ha comptat amb una gran pluralitat de moviments, alguns històrics i d'altres de més recents: Yayoflautes, Stop Bales de Goma, Desarma Madrid, Al Yudur, la PAH Carabanchel, SOS Racisme Madrid, No a la Tala, Afemtres i Ala Cannabis.
En una taula moderada per Gabriela López Neyra, coordinador del Centre Sira, Carles Guillot, de Stop Bales de Goma, ha compartit els impactes que li va provocar una bala de goma que li va rebentar l'ull. D'una banda, els físics: Necrosi, cefalea, perduda d'un ull i vertigen. De l'altra, els psicològics: «Estrès posttraumàtic, ansietat, depressió, malsons, pensaments recurrents». Beyoncé, que és treballadora sexual en un polígon de Madrid i forma part d'Afemtras, manifesta que volen estar al carrer perquè és el seu lloc de treball. "Per evitar les multes hem d'anar lluny, a llocs on entre companyes no ens podem cuidar", denuncia.
Després d'escoltar les necessitats i demandes exposades pels moviments afectats, els portaveus dels grups parlamentaris de PSOE, ERC, Sumar i Podem han participat al final de l'acte, per dialogar i debatre sobre la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i el Codi Penal. Durant la jornada, s'ha fet referència a l'intent fracassat de reformar la Llei a l'anterior legislatura, en què no es van abordar gran part de les peticions de la societat civil. Per això, i tenint en compte la promesa recollida a l'acord d'investidura entre PSOE i Sumar (octubre del 2023), han exigit compromisos ferms perquè aquest sigui el darrer any de Llei Mordassa, tal com també han demanat nombrosos organismes internacionals, com el realitzat per la Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa el maig del 2023 a l'Estat espanyol.
En aquesta línia, i amb la voluntat de dur a terme una reforma garantista amb els drets i les llibertats s'ha presentat públicament un document que, impulsat per No Som Delicte, conté les 10 Línies Roges consensuades per la Societat Civil fins i tot abans de la tramitació de la llei. Fernández, de No Som Delicte, ha explicat que «han de marcar el camí en el procés de reforma, per deixar clar al Govern que sense l'aplicació d'aquests límits, qualsevol canvi a la llei serà un mer maquillatge».
Entre els 10 punts que asseguren una reforma d'acord amb el respecte als drets fonamentals, es recullen qüestions que van des de la prohibició de les bales de goma i les devolucions en calent fins a la derogació de les sancions de desobediència i les faltes de respecte.
Per tancar l'acte, No Som Delicte s'ha compromès a continuar fent incidència i exercint pressió social per a la reforma de la Llei Mordassa, i ha convocat una concentració el proper dissabte 22 de juny a les 19.30h davant del Congrés dels Diputats, previ a l'aniversari de l'entrada en vigor de les reformes de la Llei de Seguretat Ciutadana i del repliqui a diferents localitats de tot l'Estat espanyol.
En sortir, a la porta del Congrés, se n'ha pres una fotografia de grup amb tots els col·lectius i moviments per mostrar la transversalitat que caracteritza la denúncia de les lleis Mordassa. La imatge de les persones presents amb una mordassa blava tapant-los la boca és un símbol d‟aquesta lluita històrica i col·lectiva, iniciada des que es va tenir coneixement de la tramitació de la Llei de Seguretat Ciutadana.
