Amb motiu del Dia Mundial Contra la Tortura, juntament amb l'APDHE i La Comuna Presxs, organitzem un esdeveniment per reflexionar sobre els impactes de la tortura i els desafiaments i reptes contemporanis per eradicar-la.
Raji Sourani, advocat defensor de Drets Humans a la Franja de Gaza, va participar de l'esdeveniment “Veus contra la Impunitat – Diàlegs des de Palestina a Espanya pel Dia Mundial Contra la Tortura”, que vam celebrar el passat 27 de juny, a la Sala de Protocol del Museu Reina Sofia. En una conversa amb Gabriela López Neyra, coordinadora del Centre Sira, Sourani va destacar la situació de indefensió que pateixen les persones privades de llibertat a Palestina. "Tenim registrades milers de persones que estan empresonades sense proves, que han patit tota la classe d'abusos. Quan compartim aquestes dades amb organitzacions internacionals, ens diuen que ni tan sols a Guantánamo havien trobat coses similars", va afirmar l'advocat.
Pel que fa als gestos de suport cap a Palestina mostrats per diverses organitzacions internacionals, Sourani va aprofitar per fer una crida a la societat civil perquè continuï manifestant-se i va valorar positivament aquells països i organismes que han mostrat la seva condemna al genocidi al país. Tot i això, l'advocat també va advertir que a Israel no li importa ni l'assenyalament d'organismes internacionals ni la condemna de la opinió pública. Per a Sourani, hi ha una politització del Dret Internacional, que permet que Israel pugui continuar avançant en la seva ofensiva: "Em pregunto si això passa perquè no som blancs i europeus. En el cas d'Ucraïna hi va haver una condemna internacional i jurídica, que no s'està donant en el cas Palestí".
D'esq. a dreta, Ana Gordaliza (SAMPAEN); Pau Pérez (Centre Sira); Patricia Fernández (APDHE) i Carlos Serrano (La Comuna Presxs). Centre Sira
Tortura a Espanya
En un primer espai dedicat a reflexionar al voltant dels impactes de la tortura, Pau Pérez Sales va moderar una taula compartida per Carlos Serrano, de la Comuna Presxs, l'advocada Patricia Fernández Vicens, de APDHE y Ana Gordalitza, educadora social a Institucions Penitenciàries i part de SAMPAEN. Les ponents van centrar les intervencions en els reptes contemporanis en la lluita contra la tortura, segons la seva experiència i àrea de treball.
En un repàs per l'actualitat, Carlos Serrano va utilitzar com a exemple les denominades “lleis de la concòrdia” promogudes pel Partit Popular i Vox, per referir-se als retrocessos en matèria de memòria històrica al país i, amb això, pel que fa al reconeixement com a víctimes de tortura de les persones que van ser empresonades i torturades durant el franquisme. "No parlem només d'impunitat. Estem veient com es blanqueja el franquisme. S'estan censurant obres de teatre i concerts, i crec que tots recordem això. Estan traçant el camí perquè estan a favor de les polítiques socials, culturals i econòmiques del franquisme", va assegurar.
Pel que fa als casos de tortura a Frontera, l'advocada Patricia Fernández va voler contextualitzar algunes de les situacions de maltractaments i tortura que enfronten durant el trànsit migratori moltes de les persones que viatgen des d'Àfrica a Espanya, i que també s'allarguen durant el procés d'acollida. "El que veiem és que quan les persones denuncien maltractaments i tortures al CIE, immediatament, es produeix la seva devolució. Ens quedem sense denunciant i sense possibilitat de denunciar", va assegurar l'advocada. "La Convenció Contra la Tortura ens obliga a garantir el dret a la rehabilitació de les persones que han patit tortura en el trànsit migratori i no tenim cap mecanisme per fer-ho. L'Estat persisteix a tornar les persones, condemnant-les a no poder iniciar aquest procés", ha afegit.
Les ponents durant l'esdeveniment davant del públic. Centre Sira.
Utilitzant l'Informe Ombra presentat a les Nacions Unides el passat any com a referència, Patricia va insistir en la necessitat de prohibir el perfilament racial, que sotmet a una violència diària les persones migrants que resideixen a l'Estat. "Ens recorden els companys del barri de Lavapiés que ells no creuen fronteres. Les fronteres les creuen a ells. Aquesta situació es perpètua al llarg de la teva vida. Ser sempre requerit per la policia. Ser objecte de racisme. Em dirigeixo a tu perquè ets diferent", va assenyalar l'advocada.
Finalment, l'educadora social, Ana Gordalitza, va reafirmar la necessitat que les institucions penitenciàries compten amb mecanismes independents, que assegurin la independència dels parts mèdics. "Qui vigila el vigilant? Si algú acudeix els sanitaris que formen part de la institució penitenciària a denunciar lesions per part d'un funcionari, es pot garantir la independència del comunicat mèdic?", es preguntava.
Durant la seva intervenció, Gordaliza també es va referir a la recent demanda per part dels sindicats de presons de comptar amb més personal i més mitjans de seguretat davant del que consideren «un increment d'agressions a treballadors als centres«. Per a l'educadora, recórrer a mètodes encara més coercitius o dotar d'un nou estatut d'agent d'autoritat funcionaris que no estan qualificats per fer-ho, no farà més que empitjorar les condicions dels presos, provocant encara més desgast. «Les morts estan del costat de les persones que estan privades de llibertat, no del nostre com a funcionariat», va assegurar Ana, referint-se als problemes de salut mental que pateixen les persones recluses. Des del començament de 2024, 6 persones s'han suïcidat a les presons catalanes.