Els desnonaments solen analitzar-se des d'un únic punt de vista: el de qui perd la vivenda. És, amb diferència, la perspectiva més urgent i la que menys s'hauria de perdre de vista. Tot i això, en aquest informe posem el focus en els qui són cridats a participar en la seva execució material i quines conseqüències té per a ells veure's obligats a intervenir en actuacions que poden entrar en conflicte amb els valors que orienten la seva professió. Des del Centre Sira hem elaborat Tensar la línia del rescat, una investigació que documenta per primera vegada de forma sistemàtica l'impacte jurídic, físic, psicològic i psicosocial que té sobre els cossos de bombers i bomberes veure's mobilitzats per col·laborar en l'execució de desnonaments.
El context
Des de fa anys, la Plataforma Bomberxs Contra els Desnonaments assenyala una tensió que poques vegades ocupa espai en el debat públic: la que existeix entre la funció social i humanitària dels serveis d'emergència i l'ús de les seves capacitats tècniques per facilitar actuacions que poden desembocar en situacions de greu vulnerabilitat. No és una discrepància laboral menor. Quan professionals la missió dels quals és protegir vides qüestionen una ordre per considerar-la incompatible amb aquesta missió, el conflicte deixa de ser intern i impacta tant a títol individual com col·lectiu
La metodologia de l'informe
L'informe combina dues aproximacions. D'una banda, una anàlisi normativa comparada de les legislacions autonòmiques que regulen les funcions dels cossos de bombers, per determinar si hi ha alguna base legal que els atribueixi l'execució de llançaments. De l'altra, una enquesta a 116 professionals de diferents territoris de l'Estat —24 amb experiència directa en desnonaments i 92 sense— sobre percepció de les seves funcions, informació rebuda, riscos físics i jurídics, i impacte emocional i professional.
Els resultats
La primera troballa és normativa: cap de les legislacions autonòmiques examinades no atribueix expressament als bombers l'execució material de llançaments. El deure general de col·laboració amb jutjats i tribunals s'exerceix dins de les competències pròpies de cada cos; no crea una nova competència ni converteix la capacitat tècnica per obrir un accés en una obligació de garantir el resultat del desnonament.
Aquest buit normatiu es tradueix en xifres molt concretes. El 95,6% del personal no mobilitzat considera que els desnonaments excedeixen les funcions del cos. El 70,8% dels que van intervenir no va ser informat prèviament que l'activació estava vinculada a un desnonament, i el 75% no va rebre informació sobre això per part dels seus superiors. El desconeixement jurídic és igual de gran: el 79% no sap si hi ha dret a l'objecció de consciència i el 72% ignora les conseqüències de negar-se a intervenir.
L'impacte personal és igual de clar: un 70% assenyala un impacte alt o extrem, amb ràbia, vergonya, estrès, culpa i impotència com les emocions més freqüents. Setmanes després, un 42% segueix sentint culpa moltes vegades o sempre. I davant de tot això, un 95,8% no ha rebut cap acompanyament psicològic institucional; el suport entre companyes i companys apareix com el principal amortidor disponible.
L'informe interpreta aquestes dades com a cadena: la manca de cobertura legal expressa genera ambigüitat sobre el rol dels bombers; aquesta ambigüitat es combina amb una expectativa institucional de col·laboració que les administracions no aclareixen; el conflicte resultant xoca amb la identitat professional de rescat i protecció; i, sense resposta institucional, es cronifica com a risc psicosocial. La literatura especialitzada té un nom per això: dany moral, el patiment que apareix quan una persona es veu obligada a actuar contra el seu propi codi ètic.
Algunes recomanacions
La conclusió central de l'informe no és que calgui regular millor l'objecció de consciència. Centrar el debat allà traslladaria a cada professional, un per un, la responsabilitat de resoldre el que és, en realitat, un problema col·lectiu de definició de funcions. Per això, les recomanacions s'organitzen en tres línies: excloure expressament els bombers de l'execució material dels llançaments; garantir informació prèvia i assessorament jurídic clar sobre cada activació; i establir suport psicològic institucional i sistemes de seguiment dels impactes a llarg termini.
Pots descarregar l'informe complet, amb la metodologia detallada i l'anàlisi normativa íntegra, a https://centrosira.org/wp-content/uploads/2026/10/Tensar-la-linea-del-rescate-online-v3.pdf