Arran del tall del subministrament elèctric, la necessitat d'atenció en salut mental de la població de la Cañada Real s'ha multiplicat per cinc. La manca de llum limita l'accés a drets bàsics i genera impactes físics i psicològics greus.
A partir dels testimonis de la població que resideix als sectors 6, 5 i 4 de la Cañada (144 adultes i 152 nens, nenes i adolescents), identifiquem danys en les necessitats bàsiques per viure, en la salut física i mental, així com en la cohesió comunitària.
Des de l'octubre del 2020, milers de famílies de la Cañada Real pateixen una privació del subministrament elèctric, que castiga especialment els que resideixen entre els sectors 5 i 6. El veïnat s'ha vist obligat a recórrer a tota mena d'alternatives per subsistir, com ara la utilització de llenya, espelmes, generadors o estufes de gas. Aquest esforç ha suposat per a moltes famílies haver de fer front a infeccions respiratòries, cremades, incendis, caigudes o accidents, així com experimentar sentiments de por i d'incertesa.
Per fer front a aquesta situació, la Cañada Real, juntament amb diferents persones, associacions veïnals i culturals de Cañada i organitzacions integrades a la Plataforma Cívica Llum Ja per a Cañada Real, ha emprès al llarg d'aquest temps diferents estratègies jurídiques, polítiques i d'incidència des d'on exigir el restabliment de la llum. L'última, una reclamació col·lectiva davant el Comitè Europeu de Drets Socials signada per Confederació Sindical de les Comissions Obreres (CCOO), Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que treballen amb les persones sense llar (FEANTSA), Defensa dels Nens Internacional (DCI), Moviment Internacional ATD Quart Món i Magistrats Europeus, va fallar a favor de La Cañada i va instar Espanya a prendre les mesures necessàries per garantir l'accés a l'electricitat. L'administració, però, va contestar minimitzant la gravetat dels danys. És en aquest moment, quan se sol·licita al Centre Sira que avaluï a través d'un informe els impactes psicosocials que aquesta situació està tenint en les persones. D'aquest document pericial, sorgeix l'informe “La Cañada respon”, de la mà del Grup d'Acció Comunitària (GAC).
La publicació destaca danys en les funcions bàsiques per a la supervivència, com és el deteriorament de la higiene personal, de les condicions de vida a la llar, o de la alimentació, com a conseqüència que els veïns no poden conservar els aliments en fred o cuinar amb llum. El veïnat ha vist minvada la seva capacitat econòmica per les despeses que suposa compensar la falta de subministrament elèctric. La compra de generadors, bateries, llenyes o roba d'abric suposa per a 8 de cada 10 entrevistades més dificultats per arribar a final de mes. Aquesta situació ha impactat directament a la salut de la comunitat, on es localitzen quadres d'ansietat, d'alteració del son o malalties respiratòries. Moltes persones amb malalties cròniques s'enfronten a més al repte de mantenir en fred medicaments o de carregar aparells mèdics, que són dependents de la llum.
Després de la privació del tall de subministrament elèctric, gairebé la meitat de les persones entrevistades afirmen necessitar atenció en salut mental: El 90,2% sent tristesa de manera habitual; El 82,7% sent ràbia per la sensació d'injustícia, impotència i discriminació; i el 68,2% experimenta por per no saber què passarà amb casa, la salut, el futur i el benestar de la família. L'informe destaca que un 15,7% té idees de suïcidi de manera continuada, vinculades directament amb la manca de subministrament elèctric.
Del total de les persones entrevistades, 9 de cada 10 refereix sentir que la privació del subministrament elèctric ataca directament la seva dignitat com a persona, mentre que 5 de cada 10 assenyala haver patit discriminació per part de professionals d'institucions, forces i cossos de seguretat de l'Estat o poblacions veïnes. "No tinc paraules per explicar com és de complicat tot al ser de Cañada Real. Només tenir al DNI aquest domicili es discrimina per tot. És igual on vagis", assenyala una de les persones entrevistades.
Els sectors 4,5 i 6, un Entorn Torturant
El tall de la llum se suma a una sèrie d'atacs exercits per les institucions i els organismes públics al llarg dels anys. Des de fa més de dues dècades, el veïnat de Cañada Real ha hagut de fer front a l'augment progressiu de l'assetjament policial, els enderrocs i els desallotjaments forçosos, la criminalització i l'estigmatització per part dels mitjans de comunicació, o la limitació d'accés a serveis educatius i de salut, entre d'altres. Tots, mecanismes que provoquen un patiment a la població i que tenen per objectiu mitigar la seva resistència.
L'acumulació d'accions i inaccions, que fa des de fa més de 20 anys que passa a Cañada Real, podrien constituir un “Entorn Torturant”, almenys en els sectors 4, 5 i 6. Aquest terme refereix a un conjunt de condicions, elements contextuals i pràctiques que es donen en un espai, i que anul·len la voluntat i el control de la víctima sobre la seva vida. Aquest concepte entén que la tortura no és deguda a una sola tècnica, sinó que depèn d'un efecte acumulatiu o de la combinació de diversos mètodes que, presos per separat, no podrien ser considerats com a tortura, però que, en conjunt, creen un entorn que provoca un patiment físic i psicològic sever, amb una finalitat determinada.
D'aquesta manera, els sectors afectats pel tall de subministrament elèctric de la Cañada Real Galiana reuneixen un conjunt d'elements contextuals, de condicions i de pràctiques exercides amb responsabilitats institucionals (per la seva aquiescència o connivència) amb un objectiu repressiu o discriminatori. Atès que això ha provocat i provoca un patiment físic i psicològic sever a la població, l'informe conclou que es poden tractar d'un entorn torturant.
Serveis
Documentem vulneracions de Drets Humans i acompanyem les víctimes
Oferim atenció terapèutica a les persones afectades per la violència política i elaborem informes pericials com a instrument de defensa i denúncia.
Trajectòria #7
Un informe per a les Nacions Unides
Un grup d'entitats de la societat civil presentem davant del Comitè Contra la Tortura de les Nacions Unides un informe que recopila diverses vulneracions comeses per l'Estat com a país signant de la Convenció contra la Tortura.