Dins la Querella Argentina, l'única causa oberta contra els crims franquistes al món, vaig poder explicar la meva història. Van prendre nota de la meva declaració i va quedar constància al jutjat. Per fi!
ROSA GARCÍA | Integrant de la Comuna Presxs
El secretari del Jutjat Criminal i Correccional Federal nº1 de la República Argentina em va prendre declaració el dia 19 de març de 2024. Tot i que jo ja havia declarat abans com a testimoni a la causa de Juli Pacheco, a Madrid, aquesta vegada em va tocar a mi explicar el que va passar el 1975. Parlar sobre quan vaig ser detinguda, torturada i empresonada.
Dins la Querella Argentina, l'única causa oberta contra els crims franquistes al món, vaig poder explicar quins havien estat els motius que m'havien portat a militar a la FUDE; i explicar que em van aturar enmig d'un període d'agudització de la repressió sobre els grups que lluitàvem contra la dictadura. Van prendre nota de la meva declaració i va quedar constància al jutjat. Per fi!
Han passat gairebé 39 anys d'aquests fets i he hagut d'anar fins a Argentina per poder parlar sobre el meu cas, perquè a l'Estat espanyol no ha estat possible. El 2018, va ser rebutjada la meva querella contra el torturador Antonio González Pacheco, àlies Billy el Nen, i el Tribunal Constitucional no em va emparar davant la manca de tutela judicial efectiva, un dret bàsic.
”"Es pot, sens dubte es pot, fer front al pitjor amb coratge i fermesa. Ens ho van demostrar elles i nosaltres hem de seguir el seu exemple".
El viatge ha estat una experiència personal, política i organitzativa meravellosa. Els qui formem part de la delegació d'experts i activistes de CEAQUA que ens desplacem fins a Argentina, formem un grup de qualitat humana excepcional i d'un valor polític impressionant. He pogut aprendre molt de les companyes de Tots els nens robats són també els meus nens, d'exhumacions de fosses i determinació de l'ADN, de la mà de Arqueoant; o sobre peritatges basats en el Protocol d'Istanbul, juntament amb Gabriela López del Centro Sira.
Associacions germanes ens van ensenyar i explicar llocs com el Parc de la Memòria o el centre “clandestí” de tortures i extermini de la ESMA. Espais que, a més de causar-me un dolor profund –com és lògic-, també em van servir per tenir esperança que a l'Estat espanyol també puguem aconseguir algun dia que es reconeguin els nostres llocs de memòria: l'antiga Direcció General de Seguretat de Madrid a la Porta del Sol o la Comissaria de Via Laietana de Barcelona, centres de detenció i tortures, que són només alguns dels molts repartits per tot el territori.
Durant la nostra estada a Argentina, també compartim la Ronda de les Mares de Plaça de Maig, la lluita del qual és universalment coneguda. Em va impactar el temps que porten sense defallir. Es pot, sens dubte es pot, fer front al pitjor amb coratge i fermesa. Ens ho van demostrar elles i nosaltres n'hem de seguir l'exemple. Em porto la seva experiència, capacitat de lluita, valor i energia que transmeten.
”Cal mantenir la lluita per la memòria i contra l'oblit i, ara més que mai, contra el negacionisme i la tergiversació històrica dels grups d'extrema dreta.
Aquesta fortalesa i aquesta seguretat és la que vull transmetre a la resta. Aquí el camí ha estat massa llarg i encara ens queda molt per aconseguir, però partíem del no-res i ara hem aconseguit que es reconegui aquesta necessitat, encara que sigui a barraques i barrancs. Hem aconseguit molt, i per això hem de continuar pressionant. La importància que han adquirit les nostres reivindicacions ho demostra, entre altres, el fet que estiguin sent tan perseguides per la extrema dreta.
És important que les organitzacions memorialistes i de drets humans vagin juntes en tot el possible, ja que una cosa està lligada a l'altra. És necessari mantenir la lluita per la memòria i contra el oblit i, ara més que mai, contra el negacionisme i la tergiversació històrica dels grups dextrema dreta: PP i Vox. Com diuen les Mares de la Plaça de Maig: “L'única lluita que es perd és la que s'abandona”.
Crec molt necessari unir i agrupar lluites per objectius comuns i reforçar les organitzacions que les duen a terme perquè segueixin fluint idees renovadores, democràtiques, socials, humanes… i es pugui plasmar allò pel que lluitàvem a la nostra joventut: un món lliure de dictadures, tortures, guerres, desigualtats, racisme. Un món millor és possible.
”Aquí el camí ha estat massa llarg i encara ens queda molt per aconseguir, però partíem del no-res i ara hem aconseguit que es reconegui aquesta necessitat, encara que sigui a barraques i barrancs.
Rosa García Alcón
Integrant de la Comuna Presxs