MAHAMADOU SIMAKHA
Facilitador Comunitari del Centre Sir[a]
De manera generalitzada, recórrer a un professional de la psicologia està lligat a tot un seguit d'estigmes a tot Àfrica. La psicologia s'associa a la bogeria i acudir a un centre de salut mental és, per tant, símptoma d'haver perdut el control sobre el cos i la ment.
A la cosmovisió de la regió d'origen, les malalties mentals poden atribuir-se a diverses causes, com l'addicció a la drogues; haver estat víctimes de mals d'ull o «dolentes energies»; o bé, per la influència dels esperits. S'entén que hi ha un desequilibri entre el món dels vius i els morts, que pot afectar i desplaçar la consciència d'una persona cap a altres dimensions.
La manca d'apropament a aquestes claus culturals, ens pot portar a les professionals que ens exercim en el terreny de la protecció internacional, a malinterpretar la reticència – o indiferència – que mostren les persones a acudir a un centre de salut mental, un cop són al país de destinació. Això pot donar lloc a afirmacions com: «A més, els derivem a un psicòleg, però no hi van». Alhora, aquesta mirada eurocèntrica també pot portar algunes persones a sentir-se obligades a buscar ajuda psicològica per pressions externes, atès que hi ha institucions que amonesten les seves usuàries si no hi van. Aquesta forma dactuar pot dificultar el procés del treball terapèutic, ja que genera una actitud defensiva per part de lindividu.
”Aquest coneixement no es limita a experiències superficials, com ara un viatge turístic, sinó que implica una investigació profunda sobre la cultura de l'altre.
A la meva experiència treballant amb persones refugiades, he observat una necessitat significativa d'informació i formació per comprendre millor la cultura i brindar un suport més efectiu a les persones amb qui treballem. Aquest coneixement no es limita a experiències superficials, com ara un viatge turístic, sinó que implica una investigació profunda sobre la cultura de l'altre, la lectura de literatura rellevant i, sobretot, el diàleg amb les persones per comprendre'n les perspectives. A més, la formació en diversitat cultural, claus culturals i transculturalitat és essencial.
És fonamental comptar amb intèrprets que no només dominin l'idioma, sinó que també comprenguin el context cultural de la persona, evitant traduccions literals que puguin no tenir en compte el rerefons cultural i contextual. Identificar pràctiques culturals habituals, com l'evitació de contacte visual, el to de veu i les expressions facials, és crucial per no interpretar-les erròniament com a manca d'interès o desaferrament. Aquests codis culturals estan plens de significats que cal interpretar en el context cultural de cada individu.
Els factors que poden millorar la comunicació inclouen el domini de l'idioma, el coneixement profund de la cultura, l'empatia i la connexió emocional. És important ser conscient de la nostra pròpia cultura, valors, projeccions i actituds, i com poden influir en la interacció amb persones d'altres cultures. Demanar perdó i admetre errors són pràctiques humanes que poden ajudar a establir vincles efectius en qualsevol context cultural.
En definitiva, lenfocament en la comprensió cultural i ladaptació a les necessitats de les persones de la perspectiva africana negra són essencials per abordar la salut mental i garantir una atenció adequada i respectuosa. Això requereix un esforç conjunt dels professionals de la psicologia, incloent-hi una major formació i consciència cultural, així com un enfocament en el respecte mutu i l'empatia.
”En la meva experiència treballant amb persones refugiades, he observat una necessitat significativa d'informació i formació per comprendre millor la cultura i brindar un suport més efectiu a les persones amb qui treballem.
Mahamadou Simakha
Facilitador Comunitari del Centre Sir[a]