Les condicions de recepció a la frontera sud exacerben el patiment

“Els llimbs de la frontera, un informe elaborat pel GAC i Centre Sir[a], conclou que les condicions d'acollida d'Illes Canàries i Melilla atempten contra la integritat psicològica de les persones migrants que arriben fins als seus recursos

Les condicions dels dispositius d‟acollida de la Frontera Sud espanyola presenten enormes deficiències que impacten directament contra la integritat de les persones migrants: provoquen por, angoixa, i ataquen la seva dignitat e identitat. Aquesta és una de les conclusions de l'informe “El Limbe de la frontera”, elaborat pel Grup d'Acció Comunitària (GAC) i el Centre d'Atenció a Víctimes de Maltractaments i Tortura, Sir[a]. Aquest document analitza la situació de les persones ateses en diferents recursos d'acollida distribuïts a Melilla i les Canàries, i mesura el impacte que aquestes tenen en el patiment psicològic.

L'informe determina que hi ha carències enormes dins dels dispositius d'acollida. Les persones refereixen rebre una alimentació escassa, inadequada o proveïda en condicions poc dignes; tenir dificultats per accedir a aigua potable; o amb prou feines reben productes suficients per a la seva higiene personal. De forma generalitzada, les persones que aquí conviuen denuncien que ho fan en condicions de amuntegament, insalubritat y manca de privadesa. El text assenyala a més que moltes persones viuen amb la inseguretat de patir robatoris. En aquest context, resulta molt difícil per a les persones allotjades assolir un somni reparador. 

Més enllà de les condicions materials, el procés d'acolliment sumi les persones en una totalitat incertesa. L'informe assenyala com un percentatge alt afirmava no conèixer les normes de funcionament del centre que els rep, bé perquè són poc clares, perquè no se'ls van explicar en el seu idioma nadiu, o perquè la seva aplicació es fa de manera arbitrària. A aquesta incertesa, cal sumar que les persones amb prou feines reben informació respecte a què passarà amb elles: no saben quan sortiran dels recursos, són sotmesos a protocols i lleis canviants de les quals no són informades, ia penes reben orientació per part dels recursos d'acollida sobre com regularitzar la seva situació. Del total dels enquestats a Melilla i les Illes Canàries, únicament la meitat van comptar amb un advocat per preparar la seva entrevista de protecció internacional.

El testimoni de les informants

“

Ells somien o els sosté, pensar que sortiran demà o la setmana que ve. I de vegades pot ser un any o més. És la seva manera de sobreviure a la situació… Això els treu moltes esperances i moltes energies en una cosa que no tenen cap control. Independentment del que facin o el que facin no està a la mà. L'administració ho decidirà.

“

Les normes i mesures de control que els impedeixen prendre decisions en el dia a dia, això genera molt de patiment a les persones migrants. Haver de dependre que altres prenguin decisions sobre la teva llibertat (…) Em diuen que els tracten com a animals no com a persones (…) Sentir que la teva pròpia existència no és vàlida. Major violència que aquesta, no existeix. És igual que et donin un cop de porra o dos a la tanca, és la indiferència.

Fora dels murs dels centres d'acollida, les persones en moviment també troben obstacles que generen un sofriment psíquic elevat. Segons assenyala l'informe, les persones entrevistades refereixen haver patit situacions d'humiliació i deshumanització, tant per part de les institucions i dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. En el cas de Melilla, un 26,4% dels enquestats refereix haver viscut situacions de discriminació per part de la policia o el personal del CETI. En aquest sentit, els informants consultats asseguren que moltes vegades les persones migrants no són ateses per les institucions o la Seguretat social, si no estan acompanyades de membres d'organitzacions civils o entitats. 

L'informe identifica situacions similars de inhumanització. Una informadora assegura que a les treballadores dels recursos d'acollida se'ls prohibia contactar amb les persones usuàries fora de les instal·lacions del Centre, per evitar que hi empatitzessin. De la mateixa manera, el document recull un testimoni que assegura que moltes vegades als nouvinguts se'ls lliura exactament la mateixa roba: “Em diuen que com trobaran feina si van «vestits amb roba de migrant». Se senten invisibles i estigmatitzats alhora”. 

“"Els llimbs de la frontera" deixa constància de com el procés d'acollida envolta les persones migrants en una sensació constant d'atropellament, de vulnerabilitat i incertesa. Tots, impactes que generen un elevat patiment psíquic i desencadenen emocions com la por, la ràbia, la desesperança i la manca de control, en saber-se incapaços de dirigir la seva pròpia vida. En aquest sentit, un terç de les persones entrevistades relaten haver pensat alguna vegada en el suïcidi com a forma d'acabar amb la situació. Del total, un 7% a les Canàries i un 11% a Melilla aifrman tenir idees recurrents i sostingudes d'autoagressió o suïcidi.

Revifar el trauma a la Frontera Sud 

Moltes de les persones que ingressen al territori espanyol ho fan amb un impacte psicològic derivat de la violència patida al seu país d'origen i/o durant el trajecte migratori. Es tracta de situacions de discriminació, esclavatge, explotació laboral o maltractaments i tortura, entre d'altres. Concretament, a l'informe s'assenyala que entre les persones entrevistades, el 61,7% a Melilla i el 10,5% a les Canàries havia patit fets de tortura durant el procés de fugida o trànsit. És més, la meitat de les persones enquestades a les Canàries presentaven algun tipus de vulnerabilitat o malaltia, mentre que a Melilla, ho feia un 70,2% del total. 

Aquestes dades són particularment rellevants, atès que assenyalen l'obligació per part de l'Estat Espanyol de garantir la rehabilitació de les persones afectades. Espanya és signant de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans i Degradants i, per tant, té l'obligació de garantir la reparació i la rehabilitació de les persones que ho requereixin, independentment de si els fets de tortura o maltractaments s'han produït dins o fora de l'Estat espanyol. Tenint en compte les condicions deficients d'acollida queda en evidència que aquesta obligació no es compleix.

Sobre l'informe 

L'Informe es va fer sobre la base de 110 entrevistes semi-estructurades realitzades a població migrant allotjada en diferents dispositius d'acollida. A Melilla, el Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) i un dispositiu temporal ubicat a la Plaça de Bous. A les Canàries es van entrevistar persones que habitaven en diferents campaments de recent implementació: “Las Raíces”, “Las Canteras” i “Canarias -50”. A més, l'informe també es va servir d'entrevistes amb profunditat amb informants clau de la societat civil. 

L'experiència del Centre 

“Els llimbs de la frontera s'emmarca dins d'una sèrie d'investigacions elaborades pel Grup d'Acció Comunitària (GAC) en llocs de retenció migratòria, amb l'objectiu de mesurar-ne l'impacte en les persones. El 2017, es va iniciar una línia de treball a les estacions migratòries de Mèxic, i recentment es va publicar l'informe “Arquitectura de la tortura a Europa”, on s'estudien les condicions de l'antic camp de persones refugiades de Moria, a Lesbos, on s'evidencia en tots dos casos que aquests contextos es poden considerar entorns torturants. 

El limbe de la frontera: impactes de les condicions de recepció a la frontera sud d'Espanya

Les condicions de recepció a la frontera sud exacerben el patiment psicològic dels migrants que arriben a Espanya. Analitzem l'impacte de les condicions de recepció. Identifiquem por, angoixa i atacs a la seva dignitat i identitat.

Descarrega l'informe