La psicòloga del Centre Sira va oferir una ponència al 39 Curs d'Estiu d'Unipau, dedicada als impactes psicosocials que generen les polítiques migratòries i les condicions d'acollida
Les persones que emprenen el trànsit migratori des d'Àfrica cap a la Unió Europea pateixen diverses vulneracions de drets humans al llarg del camí, cosa que genera, moltes vegades, un patiment permanent o intractable. Així ho va explicar Esther Fraile, responsable de l'àrea de treball psicosocial i migració del Centre Sira, durant la seva ponència al 39è Curs d'Estiu d'Unipau, a Sant Cugat.
A la seva ponència, Fraile va abordar amb detall els impactes que provoquen les polítiques migratòries i va destacar la necessitat d'aplicar una mirada estructural. Segons la psicòloga, és fonamental que les persones supervivents tinguin la certesa que les seves experiències no són casos aïllats, i que des d'aquí puguin exigir reparació, justícia i garanties de no repetició. «Una qüestió sociopolítica no es pot encobrir com un assumpte de salut mental», va subratllar.
Violències extremes i conseqüències psicològiques
Fraile va desgranar les múltiples violències extremes a què s'enfronten les persones en moviment al llarg del camí, i va posar èmfasi en els seus conseqüències psicològiques. Durant la seva intervenció, va citar algunes de les conclusions de l'informe “Laberints de Tortura”, que el Centre Sira va elaborar al costat del Grup d'acció comunitària. L'estudi destaca que un 93% de les persones entrevistades experimentava sentiments d'humiliació i indignitat, i que gairebé un 84% presentava estrès posttraumàtic. És a dir, malsons, sensació constant d'alerta, o pensaments intrusius relacionats amb les violències extremes que han viscut, entre d'altres.
La psicòloga també va destacar que les persones que fan el trànsit migratori des d'Àfrica a Europa poden presentar una percepció del món com un entorn hostil i perillós, arran dels seus experiències traumàtiques. Fraile va assenyalar que aquestes vivències fan que moltes persones es mostrin reticents a parlar sobre el seu passat. El món deixa de ser un lloc just i es comença a percebre com un lloc perillós», va assenyalar.
Conseqüències de l'externalització de fronteres
Durant la seva intervenció, Esther Fraile també va abordar els perills associats a l'aprovació del nou Pacte Europeu de Migració i Asil, el qual, segons va destacar, amenaça de perpetuar les violacions de drets humans que ja es produeixen al llarg del trànsit migratori. Aquest pacte reforça una lògica que prioritza el control fronterer per sobre de la protecció de les persones migrants. "La màxima expressió d'aquesta lògica és l'externalització de fronteres", va afirmar Fraile.
La psicòloga va destacar que aquestes polítiques han obligat les persones migrants a recórrer rutes cada cop més llargues, violentes i costoses, perllongant el patiment no només dels que emprenen el viatge, sinó també de les seves famílies. Aquest enduriment de les rutes, sumat a la major complexitat del trànsit, generen una pressió emocional i econòmica sobre les famílies, que, en veure's obligades a donar suport a aquests desplaçaments, experimenten sentiments de culpa, por i angoixa. «Com més perillosa és la ruta, més suport es necessita de la família», va advertir.
Tot i aquest escenari, Fraile va insistir que tant les professionals que treballen en l'acompanyament a persones migrants, com la societat civil, han de buscar noves estratègies, tant a nivell individual com col·lectiu, per alleujar el patiment de les persones. "El patiment és molt gran i l'atenció és gairebé nul·la", va concloure.
