Després de desembarcar fa pocs dies, la col·laboradora del Centre Sira va compartir la seva experiència com a metgessa en un vaixell de rescat al mar Mediterrani Central
Ho va fer durant l'acte “Impactes psicosocials de les polítiques migratòries”, en què diverses persones també van exposar les seves experiències en diferents sistemes d'acollida
En una jornada dedicada a abordar els impactes psicosocials de les polítiques migratòries i, especialment, les estratègies de resistència que sorgeixen des dels col·lectius migrants, la metgessa Paula de la Font va compartir la seva experiència a bord del vaixell de la Fundació Solidaire. Durant més de dos mesos, la col·laboradora del Centre Sira va coordinar l'equip mèdic d'aquest vaixell de rescat, que va estar durant més de dos mesos socorrent persones en trànsit al Mar Mediterrani Central. En aquestes rutes, almenys 884 persones han perdut la vida només el primer semestre del 2024, segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
Durant la seva intervenció, Paula de la Fuente va subratllar la importància de la xarxa de cures que es genera entre les persones al llarg dels dies que dura el viatge. Segons va explicar, una vegada completades les maniobres de rescat, els vaixells notifiquen a les autoritats europees, que assignen un port segur per desembarcar les persones rescatades. Aquests ports solen estar a diversos dies de distància i les persones en moviment aprofiten aquest temps per consolidar una xarxa de suport psicològic, físic i social, crucial per mitigar els impactes del viatge. “Són xarxes de trànsit, xarxes de persones que es recolzen mútuament durant el trajecte i es converteixen en una sustentació fonamental”, va destacar.
Públic assistent de l'esdeveniment Impactes psicosocials de les polítiques migratòries.
Així mateix, va explicar la metgessa, durant el viatge se sumen a cura de les persones els esforços de la tripulació, que té com a objectiu “proporcionar un espai segur durant els 4 o 5 dies que dura el trajecte”. En aquest temps, va detallar, s'ofereix suport psicològic, tallers informatius sobre els seus drets com a sol·licitants de protecció internacional i atenció sanitària. “Molts no han vist un metge en 2, 3 o 4 anys, el temps transcorregut des que van iniciar el seu recorregut migratori, i durant el qual han patit tota mena de violències”, va subratllar.
L'acollida no és només allò que es pensa des del sistema formal
En una taula rodona dedicada als impactes psicosocials de les polítiques migratòries, diverses persones van compartir vivències i estratègies per afrontar les deficiències dels sistemes d'acollida. Entre els obstacles més destacats durant la trobada es van esmentar l'aïllament, el tracte deshumanitzant, la manca d'informació sobre els tràmits per a la regularització administrativa, la rigidesa en el tracte per part de les professionals o les dificultats per preservar i desenvolupar pràctiques culturals pròpies, com ara reunir-se per menjar o portar aliments externs a les institucions.
Mahamadou Simakha, mediador intercultural, va compartir la seva experiència com a acompanyant dins del sistema d'acolliment. "Les persones que acompanyem dins del sistema tenim un petit marge d'actuació, que ha de servir per buscar bretxes al sistema. Quan he acompanyat els altres, he buscat fer accions que serveixin per portar pau o alegria. Oferir el tracte que m'hagués agradat rebre".
Gabriela López, coordinadora del Centre Sira, va destacar la importància d'espais comunitaris com la Parròquia Sant Carles Borromeu, on es va celebrar l'esdeveniment: “Aquí la gent pensa, es col·lectivitza i cerca maneres de transformar aquesta realitat tan hostil”. Aquest tipus d'entorns, va explicar, permet a les persones trobar suport mutu i construir xarxes per enfrontar-se a un sistema que sovint els deshumanitza.
