A Palestina, l'arrest domiciliari constitueix una pràctica sistemàtica que afecta profundament la població, amb un èmfasi especial en nens i líders polítics
SARA LÓPEZ MARTÍN | Responsable de Treball Jurídic
Durant la darrera dècada, s'ha produït un augment constant de països que recorren a mecanismes administratius extrajudicials, imposats per organismes governamentals o autoritats administratives, per restringir les llibertats individuals. És el cas de Turquia, Egipte, Rússia, Xina, Iran i Tunísia, però també de països com França, el Regne Unit o Israel.
Entre aquests mecanismes, destaca l'arrest domiciliari, no com a mesura alternativa a l'empresonament per part d'un jutge, sinó com sanció administrativa. La seva peculiaritat rau en diversos aspectes: primer, no hi ha procediment judicial, ni sentència, sinó simplement una resolució duna autoritat, normalment sense control judicial. Després, s'aplica de manera preventiva, basant-se en sospites sobre comportaments futurs, i sense oferir salvaguardes jurídiques bàsiques, com conèixer la durada de la mesura o la possibilitat de recórrer-la. Finalment, són decisions no motivades, precisament per l'absència d'indicis sòlids per sustentar una mesura cautelar d'un jutjat, cosa que les converteix, de facto i sovint, en mitjans de control polític de la dissidència.
La llar, tradicionalment considerada un espai segur, es transforma en un entorn coercitiu i insegur
L'arrest domiciliari a Palestina, especialment a Jerusalem Est, constitueix una pràctica sistemàtica que afecta profundament la població palestina, amb especial èmfasi en nens i líders polítics. Va ser introduïda com a legislació d'emergència el 2015, però s'utilitza de manera continuada des de llavors, sobretot a menors acusats de llançar pedres. El 2022, més de 600 nens palestins van ser sotmesos a arrest domiciliari, mesura que no s'ha aplicat a menors israelians, cosa que suggereix una aplicació discriminatòria d'aquesta política.
La llar, tradicionalment considerada un espai segur, es transforma en un entorn coercitiu i insegur, generant conseqüències psicosocials severes tant per als nens com per a les seves famílies. La impossibilitat de jugar, relacionar-se amb altres menors o rebre visites, juntament amb el sentiment de culpa pel paper dels pares com a custodis del compliment de l'ordre (Rasras et al., 2023), crea un clima d'estrès, tensió i culpabilitat que afecta la dinàmica familiar (Al-Arja, 2022; Chamiel1-8; 2021). Les conseqüències inclouen ansietat crònica, aïllament social i deteriorament acadèmic. Vuit de cada deu menors perden el curs escolar.
A més, l'arrest domiciliari administratiu també s'ha fet servir contra líders polítics de manera selectiva. En el cas de Adnan Ghaith, exgovernador de Jerusalem, va ser sotmès a aquesta mesura de forma reiterada durant tres anys, amb 28 detencions sense acusació formal. Va patir vigilància, confiscació de comunicacions i batudes violentes a casa seva, tot això va derivar en un col·lapse econòmic i patiment psicològic greu per a ell i la seva família. Aquestes mesures tenen un impacte estructural a les famílies palestines, generant cicles multigeneracionals de trauma, por, estigmatització i exclusió social.
Diversos organismes internacionals han documentat com aquesta forma de detenció pot constituir tortura psicològica
Diversos organismes internacionals han documentat com aquesta forma de detenció pot constituir tortura psicològica, especialment quan és perllongada, sense supervisió judicial i acompanyada de vigilància constant, amenaces, aïllament i manca d'accés a recursos legals i necessitats bàsiques. En paraules del Relator especial de l'ONU sobre la tortura (Juan Méndez, 2015): «L'ús excessiu de restriccions administratives com l'arrest domiciliari perllongat o les ordres de control sense càrrecs ni judici pot resultar en tractes cruels, inhumans o degradants”. En el mateix sentit s'han pronunciat el Comitè de Drets Humans i el Comitè contra la Tortura, que ha preocupat pel creixent ús de la «justícia preventiva», que eludeix els procediments penals ordinaris per atorgar amplis poders a la policia.
La pràctica de l'arrest domiciliari a Palestina, tal com es descriu en els casos analitzats, demostra que no és una simple mesura de seguretat, sinó un mecanisme de control estructural que afecta els drets humans més elementals i pot assolir el llindar legal i clínic de tracte cruel, inhumà o degradant, i fins i tot tortura.
When home becomes a prison: House arrest as form of psychological torture
Torture Journal: Journal on Rehabilitació de Torture Victims and Prevention of Torture
