Dos anys després de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica, la impunitat i la manca d'una acció decidida per aclarir la veritat sobre els crims greus comesos durant el franquisme són els grans punts negres d'aquesta norma.
Aquests anys s'ha avançat, encara que molt lentament, en aspectes com l'impuls de la Fiscalia de Memòria Democràtica, la creació de comissions tècniques sobre reparació econòmica a les víctimes i d'estudi de les vulneracions de drets humans entre el 78 i el 83, la nul·litat de sentències dictades en judicis injustos, o els treballs d'exhumació a la Vall.
Avui 21 d'octubre, es compleixen dos anys de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica (LMD). Amnistia Internacional, CEAQUA, Irídia i Sira constaten el que ja van alertar durant la tramitació de la norma: aquesta llei no elimina els obstacles perquè es puguin investigar judicialment els crims del franquisme, ni perquè es pugui avançar en l'esclariment de les greus violacions de drets humans comeses en aquest període. Així ho reitera a la interlocutòria 57/2024 de 17 de juny del Tribunal Constitucional, que assenyala que la llei no habilita per investigar els crims del franquisme i que el dret internacional tampoc obliga Espanya a fer-ho.
Julio Pacheco i Rosa García a la sortida dels Jutjats, després de prestar declaració. Centre Sira
Lents avenços
Més enllà de l'absència d'una rendició de comptes per les violacions de drets humans del passat, en aquests dos anys sí que s'han produït alguns avenços en matèria de memòria democràtica com la nul·litat d'alguna sentència dictada en el marc de procediments injustos que s'està reflectint als expedients judicials, com és el cas d'algunes condemnes a mort dictades entre el 1974 i el 1975.
També és positiva la creació de la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans, que s'ha posicionat a favor d'impulsar la investigació per via penal de les greus violacions del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari produïdes en el marc temporal de la LMD. Tot i això, i malgrat aquest posicionament i suport, no ha iniciat cap acció penal davant els Tribunals per garantir el dret a la tutela judicial efectiva de les persones que van patir aquestes greus violacions de drets humans.
D'altra banda, la implementació de la llei s'està duent a terme amb preocupant lentitud, com evidencia la manca del seu desenvolupament reglamentari, o que l'establiment de tres comissions tècniques contemplades a la llei s'hagi produït any i mig després de la seva entrada en vigor. En concret, el mes d'abril passat es va impulsar la creació de tres comissions de memòria, que entre altres aspectes avaluaran quines víctimes, que encara no hagin rebut compensació, hi tindran dret; estudiaran vulneracions de drets humans entre 1978 i 1983; i elaboraran un informe sobre les mesures necessàries per aplicar els principis de veritat, justícia, reparació i no repetició respecte de la situació històrica del poble gitano. A hores d'ara, no tenim notícies que aquestes comissions hagin començat a funcionar, ni de com ho faran.
Finalment, encara que l'Estat sembla estar prenent un paper actiu en liderar les exhumacions de la Vall de Cuelgamuros, el model general continua delegant aquests treballs en gran mesura a organitzacions de la societat civil, associacions de memòria i alguns projectes d'universitats, que són les que han dut a terme aquest tipus d'accions durant dècades.
Querellants contra el franquisme es reuneix amb diputades i diputats a Buenos Aires. Ceaqua
Negació de justícia
En els darrers anys, s'han presentat més de 100 querelles per tortures, desaparició forçada, execucions extrajudicials, robatori de nadons i treball esclau, tant per querellants individuals com per corporacions locals. Més d'una desena d'aquestes querelles s'han interposat des de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica. Totes han estat inadmeses o arxivades.
El Tribunal Constitucional a la Interlocutòria del 17 de juny, considera que l'articulat de la vigent Llei de Memòria Democràtica és insuficient i no habilita per investigar els crims franquistes. A més, com ja va fer a la interlocutòria del 15 de setembre de 2021, argumenta que en el moment d'haver-se comès els crims objecte de denúncia no existia al Codi Penal espanyol el tipus penal del crim contra la humanitat, afegint que tampoc cal anar al dret internacional com a font de tipus penals ja que resulta incompatible amb el principi de legalitat. També considera que no cal investigar aquests crims com a delictes “ordinaris” per estar prescrits i amnistiats.
El Constitucional obvia que el dret internacional estableix que l'absència de codificació per un Estat dels crims de dret internacional en el moment en què van ser comesos no eludeix l'obligació d'investigar-los, i que aquesta investigació no es pot impedir per normes internes dels Estats.
Des de 2008, diferents mecanismes de Nacions Unides han recomanat a Espanya fins a onze informes que adoptin mesures concretes i efectives per posar fi a la impunitat pels crims de la Guerra Civil i el franquisme, privant d'efectes la Llei d'Amnistia de 1977, de manera que no els pugui aplicar els tribunals espanyols per impedir l'enjudiciament d'aquests crims.
Des de les organitzacions seguirem treballant per acabar amb la impunitat i la manca de recerca dels crims comesos durant el franquisme, continuarem exigint justícia penal i continuarem presentant querelles fins que les víctimes de franquisme obtinguin justícia. Per això, és essencial que el Parlament espanyol modifiqui la Llei d'Amnistia del 1977, i que reformi el Codi Penal per incorporar el principi de legalitat des d'una perspectiva del dret internacional.
Retrocessos a l'àmbit autonòmic
En aquest aniversari, no volem oblidar que en els darrers mesos algunes comunitats autònomes estan impulsant lleis que deroguen o substitueixen lleis autonòmiques de memòria prèviament aprovades, impactant negativament en els drets de les víctimes del franquisme. En són exemples la derogació de la Llei de Memòria Democràtica a Aragó, les propostes de derogació a les Balears, Cantàbria o Extremadura, o la substitució d'una LMD autonòmica per una Llei de Concòrdia a la Comunitat Valenciana. Amb aquestes iniciatives sembla que es pretengués invisibilitzar les greus violacions de drets humans comeses durant el franquisme amb mesures com la suspensió de censos de víctimes, el tancament de llocs de memòria o l'exclusió d'organitzacions de la societat civil dels processos de cerca i exhumació que durant dècades han estat impulsant aquestes organitzacions.
Recomanacions a les autoritats
Per això, recordem que és totalment necessari que:
- El Parlament impulsi mesures legislatives adequades per revertir la impunitat dels crims franquistes com la modificació/derogació de la Llei d'Amnistia de 1977 per assegurar que no és un obstacle a la investigació de les greus violacions de drets humans comeses durant el franquisme. Així mateix, el Codi Penal ha de ser reformat per incorporar el principi de legalitat amb una perspectiva de dret internacional, i perquè les definicions dels delictes de tortura i desaparició forçada siguin conformes a les convencions internacionals. A més, cal aprovar de forma immediata la Llei de Nadons Robats la tramitació del qual ha decaigut en les darreres legislatures.
- El Govern central posi en marxa el desenvolupament reglamentari de la Llei de Memòria Democràtica i dugui a terme una implementació efectiva i ràpida de les mesures que preveu aquesta norma al conjunt de l'Estat espanyol. I compleixi la seva obligació de garantir la preservació de la memòria històrica i col·lectiva sobre les vulneracions de drets humans comeses durant el franquisme i la Guerra Civil.
- Les comunitats autònomes que han aprovat o estan en procés d'aprovar noves normatives sobre memòria garanteixin la preservació històrica de la memòria col·lectiva de les violacions greus de drets humans comeses a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme, i permetin a les entitats que tradicionalment han treballat per les víctimes mantenir el seu rol consultiu i desenvolupar el seu àmbit d'actuació sense limitacions ni restriccions indegudes.