Per primera vegada a Espanya, una víctima de tortura comesa durant el règim franquista testifica davant d'un fiscal especialitzat en memòria històrica i drets humans.
La denúncia, presentada per Irídia amb el suport d'Òmnium Cultural i de l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), inclou un informe pericial elaborat pel Sira Centre, que confirma la tortura patida per Blanca Serra durant la seva detenció a mans de la policia de Franco.
Blanca Serra, un activista històric nacionalista català de 82 anys, va comparèixer el dilluns 19 de maig davant del Oficina del Fiscal per a la Memòria Democràtica i els Drets Humans. La seva declaració estableix un precedent històric a Espanya: és la primera vegada que una víctima de tortura durant el règim franquista compareix davant d'un fiscal especialitzat en aquesta matèria. Abans de fer la seva declaració, Serra va dir als mitjans: “Avui és un gran dia per a la memòria i per a la justícia recordada; un dia per recuperar un passat que encara no ha acabat.”
La demanda va acompanyada d'un informe d'expert del Centre Sira, que documenta el episodis de violència patit entre 1977 i 1982. L'informe identifica, entre altres impactes, símptomes d'estrès posttraumàtic, com ara la hipervigilància, els trastorns del son, els atacs d'ansietat o la revivència del trauma. També assenyala el impactes vitals resultant de la tortura, com ara la pèrdua dels vincles emocionals, una sensació constant d'inseguretat o l'abandonament dels seus plans personals de vida. Malgrat les conseqüències, l'informe d'expert, preparat per l'equip de Sira Barcelona, destaca el habilitats analítiques, resiliència, resistència i el fort compromís polític de Serra al llarg dels anys.
Blanca Serra, al centre, abans d'entrar al jutjat per declarar. Foto: Borja Lozano (Iridia)
Tortura al Via Laietana 43 i a la Direcció General de Seguretat (DGS)
Blanca Serra va ser detinguda fins a quatre ocasions, juntament amb la seva germana Eva Serra, ara difunt, amb qui compartia el seu activisme. Les detencions van tenir lloc a Comissaria General de la Via Laietana (Barcelona) i en el Direcció General de Seguretat (Madrid), dues escenes ben conegudes de repressió política durant la darrera etapa del franquisme i la transició.
Ambdós van ser sotmesos a agressions físiques, tortura per la seva posició, violència psicològica i humiliació vinculada tant al seu gènere com a la seva identitat política. Segons Serra, “és important que els joves sàpiguen què ha passat, què està passant i, potser, què passarà”. Al mateix temps, va insistir en la necessitat de “sensibilitzar sobre les dones i la persecució per raó de gènere que va tenir lloc en aquests espais de repressió”.
El director de Irídia, Anaïs Franquesa, va emfatitzar que els incidents reportats constitueixen crims contra la humanitat i, per tant, No prescriu“Aquests crims s'han d'investigar, jutjar i castigar. No poden quedar impunes”, va dir. Franquesa també va reiterar un reivindicació històrica de les organitzacions memorialistes: la conversió del número 43 de la Via Laietana en un centre de memòria, lliure de presència policial, gestionat per organitzacions de drets humans.