Analitzem com les polítiques migratòries afecten la salut mental i per què cal recórrer a psicologies situades que obrin nous enfocaments i perspectives.
El passat 23 de juny, vam participar a Tenerife a les jornades “Política migratòria i equitat en salut. Noves perspectives”, organitzades per FUNDEC. Experts de l'àmbit polític, tècnic i acadèmic van generar un espai de diàleg rigorós, crític i innovador sobre els impactes de les polítiques migratòries a la vida i la salut de les persones migrants.
Durant les sessions es van recuperar conceptes clau per comprendre aquests impactes. Es va parlar de la necropolítica, concepte encunyat pel filòsof Achille Mbembe, i de la idea de Europa encadenada, del politòleg Samir Naïr. Ambdues nocions posen en relleu la responsabilitat de la política migratòria europea a la vida i la mort dels qui migren: un sistema que, continuista de dinàmiques colonials i impulsat per jerarquies econòmiques, discrimina qui pot viure ia qui deixa morir.
Entre els ponents, hi havia també el politòleg Sani Ladan. Durant la seva intervenció, va recórrer a través de l'emoció, la cara i la literatura, com resulta de difícil reconèixer el patiment, la fragilitat o l'impacte psíquic, en un entorn on la paraula mai no sembla suficient i on s'exigeix demostrar que el dolor i el trauma són veritables. Un context que normalitza diferents barems de patiment segons els cossos que el pateixen i els llocs dels quals provenen.
Hi ha algun diagnòstic per al dolor provocat pel dol, la desaparició o la incertesa?
Els cossos de moltes persones migrants, especialment els cossos negres, carreguen amb innombrables ferides després de travessar rutes marcades per la violència. El dol migratori s'agreuja per les situacions de mort i desaparició que es poden produir durant el trànsit; així com per la impossibilitat de tornar al país dorigen per pèrdues familiars significatives. A tot això s'hi afegeix l'exigència de refer un projecte de vida en un context que poques vegades ho facilita.
La salut mental és el dret a l'equilibri, la projecció i la construcció identitària. És fonamental ser conscients de com les polítiques migratòries i d'estrangeria provoquen atacs reiterats a la dignitat, el control i la seguretat, i afecten la salut mental dels qui migren. En salut mental, la nostra intervenció ha d'anar dirigida a reforçar moviments i espais de suport i resistència davant de contextos alienants o violents, i acompanyar les persones en la complexa tasca de la reformulació identitària que exigeix migrar.
En aquest marc, és imprescindible reconèixer que la psicologia hegemònica limita la nostra capacitat de comprendre els impactes subjectius de la migració. Ens correspon descolonitzar-nos: reconèixer que la nostra intervenció també està influïda per una història de colonització i acudir a psicologies situades que ofereixin nous enfocaments i perspectives. Transformar l'acompanyament en un exercici de reparació i canvi tant individual com col·lectiu.
Cap a un compromís col·lectiu i transformador
A més d'analitzar els impactes, durant la jornada es va qüestionar la interpretació habitual de la interculturalitat i va subratllar que l'antiracisme és clau per generar canvis reals. Es va visibilitzar la dificultat per parlar de racisme, i encara molt més de racisme institucional, així com del risc que l'hegemonia del que no es diu, encobreixi tot sota el discurs, o l'univers sémantique, de la interculturalitat.
Des de les taules es va destacar la importància de connectar mons: tornar a la societat civil els coneixements generats a l'acadèmia i despertar l'acadèmia des del contacte amb la realitat social. Es va recordar que política i salut estan connectades: la política es posa malalta quan genera vulnerabilitat, discriminació i violència.
A partir d'aquestes reflexions, reafirmem el nostre compromís de seguir teixint des del rigor científic i acadèmic, partint de les violències i les realitats socials, per donar veu als qui les pateixen, com un exercici de reparació i transformació individual i col·lectiva.