Com cuidar-nos durant les protestes: pràctiques psicosocials abans, durant i després

Cuidarnos en la protesta

Guia de pràctiques psicosocials durant les protestes: consells clau d'autocura abans, durant i després d'una manifestació per gestionar l'estrès i cuidar-nos col·lectivament.

En certs contextos, participar en una protesta pot exposar-nos a moments d'alta tensió i estrès. Reconèixer els senyals del nostre propi cos i dels qui ens envolten ens pot ajudar a respondre millor i a protegir-nos.

Hem preparat una sèrie d'accions psicosocials per cuidar-nos plegats, abans, durant i després d'una manifestació.

Abans d'assistir – Pràctiques psicosocials en protesta

  • Obtingueu informació de fonts fiables i seguiu l'evolució de la situació per entendre els possibles escenaris i riscos.
  • Intenta no anar-hi sol: si preveus una atmosfera tensa, porta amics, veïns, col·legues o persones de confiança.
  • Anticipeu junts diferents escenaris (dispersió, esclats emocionals, separació del grup) i acordeu com donar-vos suport mútuament.
  • Carrega el teu telèfon mòbil i, si en tens un, porta una bateria externa.
  • Aprèn-te de memòria el número d'algú de confiança, per si no pots fer servir el telèfon mòbil.
  • Familiaritza't amb la ruta o el punt de trobada.
  • Informa algú proper a tu que no participi en la manifestació d'on seràs i comparteix la teva ubicació en temps real, si és possible.

Durant – Pràctiques psicosocials en la protesta

Quan ens trobem en situacions estressants durant una protesta, el nostre cos pot donar-nos senyals d'advertència: palpitacions o un ritme cardíac accelerat, respiració ràpida o sensació de falta d'aire, suor sobtada, un nus a l'estómac o a la gola, tremolors, marejos o una sensació d'irrealitat. Reconèixer aquests senyals a temps ens permet actuar amb més calma i cuidar-nos millor.

Si ens passa

  • Si la situació es torna difícil de gestionar, podem fer un pas enrere fins que ens sentim millor.
  • Centrar-se en el present és important per orientar-nos.
  • Fes tres cicles de respiració: inspira durant quatre segons; retén la respiració durant set segons; i exhala lentament, comptant fins a vuit. En poc temps, el teu cos es calmarà i recuperaràs la claredat mental per continuar.

Si li passa a algú altre

  • Parla amb veu calmada, transmetent calma i confiança.
  • Guia la respiració lenta plegats i ofereix un contacte físic suau.
  • Acompanyeu la persona a un lloc tranquil i segur per reduir la sobreexposició al soroll o a les multituds.
  • Valida les seves emocions sense jutjar, reconeixent que el que senten és normal en una situació estressant.

I en una situació més crítica?

És possible que, més enllà dels nervis habituals, ens trobem amb algú que experimenta una reacció més intensa, com ara por paralitzant, xoc o plor incontrolable. En aquests casos:

  • Apropa't amb respectePresenta't, digues el teu nom i parla amb claredat, fent servir frases curtes i senzilles.
  • Garantitza la seguretat: si l'entorn és caòtic, acompanya-la a un espai més protegit i guia la seva respiració (tal com s'ha indicat anteriorment).
  • Oferim suport bàsic: aigua, un seient, aire fresc, o simplement un descans.
  • Escolta activamentDeixa que la persona expressi com se sent sense interrompre ni jutjar. Utilitza frases com ara “És normal sentir-se així en aquesta situació”.
  • Evita minimitzar o donar consells ràpidsNo diguis “no és tan dolent” o “tranquil·litza't”.
  • Acompanyar amb presènciaSi no vols parlar, la teva companyia silenciosa també és útil.
  • Centra't en el presentFes preguntes senzilles (“Què pots sentir ara mateix?”, “Què pots tocar?”) per ajudar-la a reconnectar amb el aquí i l'ara.
  • Avaluar el suport: et pregunta si vols que contactem amb algú de confiança.

Després – Pràctiques psicosocials en protesta

  • Si hem experimentat moments de tensió o situacions estressants durant la mobilització, és important dedicar temps a parlar de com ens sentim.
  • Reconèixer com ens sentim després d'aquests pics emocionals i anomenar el que sorgeix — vergonya, por, ira, tristesa, ansietat, aflicció, entre d'altres — ens ajuda a validar la nostra experiència.
  • Compartir-ho amb els altres també és una eina d'autocura i pot ser beneficiós tant per a nosaltres mateixos com per als altres. Podem recolzar-nos en les nostres xarxes properes — amics, família o comunitats, tant en persona com en línia — per expressar el que ha passat o el que ens preocupa.
  • L'exposició constant a les xarxes socials i a les notícies pot tenir un efecte doble: ens manté connectats, però també pot augmentar el malestar, la por o l'ansietat, especialment si hem viscut la situació de manera molt intensa. Si ens sentim aclaparats, podem permetre'ns temps per desconnectar i descansar.

Si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres si necessiteu la nostra assistència.

Si, durant la protesta, o abans o després d'aquesta, hem patit qualsevol violació dels nostres drets, és important documentar-la i denunciar-la.

Podeu contactar amb el nostre equip. Al Centro Sira, oferim atenció i suport integrals a les persones que han estat víctimes de violència política, violacions de drets humans, abús i/o tortura.