Yuriria Salvador i Josu\u00e9 G\u00f3mez<\/strong>, membres del Centre de Drets Humans Fra Mat\u00edas de C\u00f3rdova<\/a>, van denunciar aquesta situaci\u00f3 durant la presentaci\u00f3 de l'informe \u201cCentres de detenci\u00f3 migrat\u00f2ria com a entorns torturants<\/a>\u201d, elaborat pel Grup Impulsor Contra la Detenci\u00f3 Migrat\u00f2ria i la Tortura (GICDMT), <\/strong>una coalici\u00f3 de diverses organitzacions de la societat civil. El Centre, que t\u00e9 la seu a Tapachula, Chiapas, a la frontera amb Guatemala, \u2013 un punt clau per a les persones migrants i sol\u00b7licitants d'asil al pa\u00eds-acompanya persones en tr\u00e0nsit mitjan\u00e7ant assessoria legal, suport psicoemocional i ajuda per a la seva integraci\u00f3 social. La seva feina aqu\u00ed \u00e9s imprescindible i urgent<\/strong>. Segons l'organitzaci\u00f3, fins al 80% de les persones sol\u00b7licitants de protecci\u00f3 internacional, provinents de pa\u00efsos com ara Guatemala, Vene\u00e7uela, Nicaragua, Hait\u00ed, Cuba o El Salvador, ingressen per aquesta regi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Amb l'objectiu d'analitzar l'estructura de control i detenci\u00f3 migrat\u00f2ria a M\u00e8xic, el Grup Impulsor Contra la Detenci\u00f3 Migrat\u00f2ria i la Tortura (GICDMT) va entrevistar un total de 57 persones<\/strong> (45 homes i 12 dones) que estaven o havien estat detingudes a alguna estaci\u00f3. Del total, el 93%<\/strong> va reportar haver estat retingut sota condicions infrahumanes<\/strong>: banys sense portes, amuntegament, manca d'higiene, altes temperatures i abs\u00e8ncia d'un lloc habilitat per dormir, entre d'altres. "Hi havia nom\u00e9s llits de concret, amb fins a tres persones a sobre. La majoria dormia al pis", assenyala un dels testimonis al informe<\/a>.<\/p>\n\n\n\n D'altra banda, el 80,7%<\/strong> de les persones entrevistades refereixen haver estat for\u00e7ades a experimentar gana (70%), set (30%) oa haver de limitar la necessitat d'orinar o defecar (50%). Gaireb\u00e9 la meitat dels enquestats reporten tamb\u00e9 haver-ne patit una manipulaci\u00f3<\/strong> del pas del temps, en estar reclosos en cel\u00b7les b\u00e9 sense finestres o amb llum artificial permanent, sense acc\u00e9s a cap rellotge. El 82% va assegurar haver patit amenaces d'agressions, ja sigui cap a ells mateixos o als seus familiars.<\/strong><\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de les coaccions, fins i tot set persones<\/strong> van reportar haver estat sotmesos a privaci\u00f3 sensorial mitjan\u00e7ant l'\u00fas de benes, bosses o caputxes. "Aix\u00f2 \u00e9s una cosa controlada. Est\u00e0 destinat que la persona es dessorenti, creixi la incertesa, es desesperi i despr\u00e9s s'ofereix opcions de retorn voluntari", afirma Josu\u00e9 G\u00f3mez<\/strong>, del CDH Fra Mat\u00edas.<\/p>\n\n\n\n L'informe no sols detalla les condicions de la detenci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 els impactes psicol\u00f2gics que aquestes generen. M\u00e9s de la meitat de les persones entrevistades van manifestar haver experimentat una tristesa perllongada, aix\u00ed com sentiments de r\u00e0bia, impot\u00e8ncia i, en molts casos, culpa<\/strong>. Entre els efectes emocionals derivats de la detenci\u00f3, hi ha tamb\u00e9 sensacions de por, desconfian\u00e7a, angoixa, desesperaci\u00f3 i esgotament. Alguns fins i tot van reportar malsons, desesperan\u00e7a i fins i tot pensaments autol\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n Estos hallazgos revelan que los actos y circunstancias que rodean a la detenci\u00f3n migratoria no son eventos asilados, sino que se acumulan y generan efectos combinados en las personas detenidas. Estas acciones tienen como objetivo quebrantar la voluntad de quienes migran, provocando, en muchos casos, consecuencias graves como sentimientos de desesperanza o pensamientos suicidas. El informe concluye que la detenci\u00f3n migratoria en M\u00e9xico forma parte de una pol\u00edtica de dissuasi\u00f3<\/strong> que perpetua la desigualtat i fomenta sentiments de por i impot\u00e8ncia vinculats a la detenci\u00f3 i deportaci\u00f3. Les estacions migrat\u00f2ries s\u00f3n <\/strong>entorns torturants<\/strong><\/a> que impacten greument en la salut de les persones detingudes.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El 27 de mar\u00e7 de 2023, un incendi devastador a l'estaci\u00f3 migrat\u00f2ria de Ciutat Ju\u00e1rez<\/strong> va acabar amb la vida 40 persones asfixiades pel fum i va deixar 27 ferides de gravetat<\/strong>. D'acord amb les autoritats, les persones retingudes, moltes de les quals feia setmanes que estaven en condicions d'amuntegament, van iniciar una protesta cremant alguns dels matalassos del recinte. Diverses investigacions period\u00edstiques<\/a> han revelat que els agents no comptaven amb extintors per sufocar el foc, que els detectors de fum no funcionaven, i que fins i tot alguns oficials es van negar a obrir els cadenats de les cel\u00b7les. Segons Josu\u00e9 G\u00f3mez<\/strong>, despr\u00e9s de l'impacte que aquesta trag\u00e8dia va tenir en l'opini\u00f3 p\u00fablica, la Suprema Cort de Just\u00edcia va establir que la detenci\u00f3 migrat\u00f2ria no pot excedir les 36 hores<\/a>, per tal de garantir la protecci\u00f3 efectiva dels drets de les persones.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00f2, aquesta mesura, que a primera vista sembla afavorir la protecci\u00f3 de les persones en moviment, a la pr\u00e0ctica ha redu\u00eft encara m\u00e9s les seves oportunitats per sol\u00b7licitar asil o regularitzar la seva situaci\u00f3. Segons assenyala Josu\u00e9, una vegada alliberades, les persones enfronten un \u201cproc\u00e9s carrusel<\/strong>\u201d"dissenyat per debilitar la seva voluntat. Despr\u00e9s de sortir de les estacions del sud, les migrants continuen el seu cam\u00ed cap al nord a peu, en autobusos o en caravanes, nom\u00e9s per ser detingudes novament de forma arbitr\u00e0ria per la policia i tornades al seu punt de partida. Els experts adverteixen que aquesta estrat\u00e8gia busca esgotar emocionalment, f\u00edsicament i econ\u00f2micament les persones en marxa". tornar al seu pa\u00eds.\u201c\u00c9s una manera de desdibuixar la deportaci\u00f3<\/strong>\u201d, afirma Josu\u00e9 G\u00f3mez.<\/p>\n\n\n\n En relaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 dels Centres d'Internament d'Estrangers, Bel\u00e9n Santos, de Xarxa Interlavapeus<\/a> y CIEs No<\/a>, va contextualitzar les greus condicions i viol\u00e8ncies que enfronten les persones migrants detingudes a Espanya. Bel\u00e9n va denunciar la falta d'atenci\u00f3 adequada, ressaltant la mala qualitat del menjar i les restriccions que enfronten per sortir de les cel\u00b7les. Tamb\u00e9 va esmentar la manca de transpar\u00e8ncia en els recursos disponibles, assenyalant que fins fa poc no existia videovigil\u00e0ncia. \u201cDurant les nostres visites, hem trobat persones amb greus malalties, resultat de pallisses sofertes durant el seu tr\u00e0nsit migratori oa mans de les Forces de Seguretat\u201d, va afirmar Bel\u00e9n. Segons el Servei Jesu\u00efta a Migrants<\/a>, el 2023, aproximadament 2.000 persones van passar una mitjana de 30 dies als CIE<\/a>.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, Bel\u00e9n Santos tamb\u00e9 va emfatitzar l'escassa informaci\u00f3 que es proporciona a les persones migrants. "No se'ls informa sobre els seus drets, ni se'ls diu que poden sol\u00b7licitar Protecci\u00f3 Internacional o acudir al Jutge de Control", va afegir.<\/p>\n\n\n\n Les participants de la jornada van subratllar la connexi\u00f3 entre la migraci\u00f3 i el lucre econ\u00f2mic que generen les empreses privades a partir del fenomen. En el context de M\u00e8xic, Josu\u00e9 i Yuriria van destacar la pres\u00e8ncia significativa d'empreses relacionades amb el circuit migratori, abastant des de la seguretat fins al manteniment de les estacions o el transport que les persones migrants es veuen obligades a utilitzar. Segons els experts, els que estan en moviment no nom\u00e9s enfronten possibles casos de corrupci\u00f3 i extorsi\u00f3, sin\u00f3 que a m\u00e9s han d'assumir costos alts pels bitllets d'autob\u00fas, l'alimentaci\u00f3 i l'allotjament.<\/p>\n\n\n\n En el cas d'Europa, tal com assenyala l'informe Qui vigila el vigilant?<\/a> del Centre Del\u00e0s i Centre Ir\u00eddia, el pressupost de l'Ag\u00e8ncia Europea de la Gu\u00e0rdia de Fronteres i Costes (FRONTEX) no ha fet m\u00e9s que cr\u00e9ixer durant els darrers 20 anys. Segons el document, s'ha passat de 80 mil euros el 2005, a m\u00e9s de 69 milions el 2020.<\/p>\n\n\n\n![](\"https:\/\/centrosira.org\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/entornos-torturantes-mexico-fray-matias-1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nYuriria Salvador (CDH Fra Matias) i Bel\u00e9n Santos (Xarxa Interlavapies i CIES No).<\/h5>\n\n\n\n
Entorn Torturant<\/h2>\n\n\n\n
![](\"https:\/\/centrosira.org\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/entornos-torturantes-mexico-fray-matias-sira1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nJosu\u00e9 G\u00f3mez, Yuriria Salvador, Bel\u00e9n Santos i Andrea Gal\u00e1n durant la jornada \u00abRetenci\u00f3 Migrat\u00f2ria\u00bb, organitzada pel Centre Sira.<\/h5>\n\n\n\n
Processos carrusel\u201c<\/h2>\n\n\n\n
![](\"https:\/\/centrosira.org\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/estaciones-migratorias-entornos-torturanes-mexico-centro-sira.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nBel\u00e9n Santos (Xarxa Interlavapies i CIES No) i Andrea Gal\u00e1n (Centre Sira).<\/h5>\n\n\n\n
36 hores a M\u00e8xic, davant de 60 dies a Espanya<\/h2>\n\n\n\n
![](\"https:\/\/centrosira.org\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/entornos-torturanes-mexico.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nAssistentes a la jornada \u00abRetenci\u00f3 Migrat\u00f2ria\u00bb, a la Parr\u00f2quia Sant Carles Borromeu.<\/h5>\n\n\n\n
La migraci\u00f3 com a negoci<\/h2>\n\n\n\n
![](\"https:\/\/centrosira.org\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Centros-de-detencion-migratoria-como-entornos-torturantes-Mexico.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n