Analitzem com les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries afecten la salut mental i per qu\u00e8 cal rec\u00f3rrer a psicologies situades que obrin nous enfocaments i perspectives.<\/p>\n\n\n\n
El passat 23 de juny, vam participar a Tenerife a les jornades \u201cPol\u00edtica migrat\u00f2ria i equitat en salut. Noves perspectives<\/a>\u201d, organitzades per FUNDEC<\/a>. Experts de l'\u00e0mbit pol\u00edtic, t\u00e8cnic i acad\u00e8mic van generar un espai de di\u00e0leg rigor\u00f3s, cr\u00edtic i innovador sobre els impactes de les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries a la vida i la salut de les persones migrants.<\/p>\n\n\n\n Durant les sessions es van recuperar conceptes clau per comprendre aquests impactes. Es va parlar de la necropol\u00edtica<\/em>, concepte encunyat pel fil\u00f2sof Achille Mbembe, i de la idea de Europa encadenada<\/em>, del polit\u00f2leg Samir Na\u00efr. Ambdues nocions posen en relleu la responsabilitat de la pol\u00edtica migrat\u00f2ria europea a la vida i la mort dels qui migren: un sistema que, continuista de din\u00e0miques colonials i impulsat per jerarquies econ\u00f2miques, discrimina qui pot viure ia qui deixa morir.<\/p>\n\n\n\n Entre els ponents, hi havia tamb\u00e9 el polit\u00f2leg Sani Ladan. Durant la seva intervenci\u00f3, va rec\u00f3rrer a trav\u00e9s de l'emoci\u00f3, la cara i la literatura, com resulta de dif\u00edcil recon\u00e8ixer el patiment, la fragilitat o l'impacte ps\u00edquic, en un entorn on la paraula mai no sembla suficient i on s'exigeix demostrar que el dolor i el trauma s\u00f3n veritables. Un context que normalitza diferents barems de patiment segons els cossos que el pateixen i els llocs dels quals provenen.<\/p>\n\n\n\n Els cossos de moltes persones migrants, especialment els cossos negres, carreguen amb innombrables ferides despr\u00e9s de travessar rutes marcades per la viol\u00e8ncia. El dol migratori s'agreuja per les situacions de mort i desaparici\u00f3 que es poden produir durant el tr\u00e0nsit; aix\u00ed com per la impossibilitat de tornar al pa\u00eds dorigen per p\u00e8rdues familiars significatives. A tot aix\u00f2 s'hi afegeix l'exig\u00e8ncia de refer un projecte de vida en un context que poques vegades ho facilita.<\/p>\n\n\n\n La salut mental \u00e9s el dret a l'equilibri, la projecci\u00f3 i la construcci\u00f3 identit\u00e0ria. \u00c9s fonamental ser conscients de com les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries i d'estrangeria provoquen atacs reiterats a la dignitat, el control i la seguretat, i afecten la salut mental dels qui migren. En salut mental, la nostra intervenci\u00f3 ha d'anar dirigida a refor\u00e7ar moviments i espais de suport i resist\u00e8ncia davant de contextos alienants o violents, i acompanyar les persones en la complexa tasca de la reformulaci\u00f3 identit\u00e0ria que exigeix migrar.<\/p>\n\n\n\n En aquest marc, \u00e9s imprescindible recon\u00e8ixer que la psicologia hegem\u00f2nica limita la nostra capacitat de comprendre els impactes subjectius de la migraci\u00f3. Ens correspon descolonitzar-nos: recon\u00e8ixer que la nostra intervenci\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0 influ\u00efda per una hist\u00f2ria de colonitzaci\u00f3 i acudir a psicologies situades que ofereixin nous enfocaments i perspectives. Transformar l'acompanyament en un exercici de reparaci\u00f3 i canvi tant individual com col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\nHi ha algun diagn\u00f2stic per al dolor provocat pel dol, la desaparici\u00f3 o la incertesa?<\/h2>\n\n\n\n