{"id":1357,"date":"2026-03-27T09:22:54","date_gmt":"2026-03-27T08:22:54","guid":{"rendered":"https:\/\/centrosira.org\/?p=1357"},"modified":"2026-03-27T13:58:25","modified_gmt":"2026-03-27T12:58:25","slug":"infiltraciones-policiales-movimientos-sociales","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/centrosira.org\/ca\/infiltraciones-policiales-movimientos-sociales\/","title":{"rendered":"Els impactes de les infiltracions policials"},"content":{"rendered":"

Des que es van destapar les infiltracions policials als moviments socials a tot l'Estat, Sira ha acompanyat i avaluat mitjan\u00e7ant Protocol d'Istanbul pr\u00e0cticament la totalitat de les afectades. Aquests s\u00f3n alguns dels impactes que Pau P\u00e9rez, director cl\u00ednic de l?entitat, va resumir al Parlament de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Pau P\u00e9rez Sales va compar\u00e8ixer el passat dijous 15 de febrer davant la Comissi\u00f3 d'Investigaci\u00f3 sobre la Infiltraci\u00f3 de Policies dels Cossos Policials de l'Estat als Moviments Socials, Pol\u00edtics i Popular d'Arreu del Pa\u00eds, del Parlament de Catalunya. El director cl\u00ednic del Centre Sira, en qualitat d'expert, va exposar alguns dels impactes trobats despr\u00e9s d'avaluar pr\u00e0cticament la totalitat de les persones directament afectades per les infiltracions policials de tot l'Estat, a trav\u00e9s del Protocol d'Istanbul<\/a>. Persones activistes en diversos moviments socials i populars \u2013 la majoria dones \u2013 que havien establert relacions de milit\u00e0ncia, d'amistat i sexoafectives amb agents policials encoberts, que perseguien obtenir informaci\u00f3 privilegiada.<\/p>\n\n\n\n

At\u00e8s que aquestes accions van ser descobertes per mitjans<\/a>, el Centre Sira ha acompanyat pr\u00e0cticament la totalitat de les afectades, i ha aportat diversos informes pericials com a instruments per a la seva defensa.<\/p>\n\n\n\n

Impactes de les infiltracions policials<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entre els impactes psicol\u00f2gics de m\u00e9s gravetat, destaquen episodis depressius, crisis d'angoixa o quadres d'insomi. Del total de les persones avaluades, el 70% afirma haver tingut idees de su\u00efcidi en algun moment. Al 90% dels casos aquestes idees es vinculen a la vergonya, a les humiliacions sofertes o una idea clara d'\u00abirreversibilitat del dany\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, les v\u00edctimes tamb\u00e9 presenten problemes de rebuig o molestar amb el cos i\/o episodis de bul\u00edmia o anor\u00e8xia. Entre el 72% i el 85% consideren haver patit una p\u00e8rdua dautoestima, aix\u00ed com un deteriorament sever de la imatge si mateixes. Al 40% de les avaluades, s'identifiquen a m\u00e9s conductes obsessives, com la necessitat de netejar o reorganitzar espais compartits amb els agents infiltrats, com la casa o l'habitaci\u00f3, per considerar que s\u00f3n llocs contaminats. Les peritades presenten majorit\u00e0riament viv\u00e8ncies de culpa i atribuci\u00f3 a si mateixes de la responsabilitat del que ha passat, cosa que resulta freq\u00fcent en el marc de les agressions sexuals.<\/p>\n\n\n\n

De les entrevistades, tres no aconsegueixen entendre com la policia va poder rec\u00f3rrer a una cosa tan \u00edntima com les relacions afectives, per aconseguir informaci\u00f3. \u00abEra un mal sens dubte inncesari\u2026 \u00bfper qu\u00e8 ho va fer? Per qu\u00e8 em va fer un mal gratu\u00eft i que no tenia cap sentit en qu\u00e8 se suposa que tenia l'ordre de fer?, assenyala una.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>
<\/path><\/g><\/g><\/g><\/svg><\/div>
Veure aquesta publicaci\u00f3 a Instagram<\/div><\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div>
<\/div>
<\/div>
<\/div><\/div><\/div>
<\/div>
<\/div><\/div><\/a>

Una publicaci\u00f3 compartida de Centre Sira (@sira_centro)<\/a><\/p><\/div><\/blockquote>\n